11/25/2008

Santiago de Chile

Dies enrera sortia al El País un parell de reportatges sobre Santiago de Chile:

Un era un vídeo del canal viajar: http://www.elpais.com/videos/viajes/Santiago/Chile/elpvid/20081031elpviavje_1/Ves/

L'altre un reportatge escrit titulat "Santiago una ciudad relajada e indie" que fa un recorregut durant un dia per la ciutat... veig que encara em vaig deixar algunes coses... res, que hi haurem de tornar!

http://elviajero.elpais.com/articulo/viajes/ciudad/relajada/indie/elpviavia/20081101elpviavje_2/Tes

11/23/2008

Santiago què?


Era dia de retrobaments a Barcelona. Habiem quedat al “Gato Gordo” de la Rambla del Raval la colla de la Joventut del Centre que estem per aquestes latituds per retrobar-nos amb la Marta que era aquí de vacances i amb la Maria, que havia tornat de Xile i que encara no ens haviem vist.

Estava fent temps pels carrers del Raval. M’estava dedicant al plaer de fer el badoc per Barcelona quan em va sorprendre el títol d’una exposició: “Santiago Toolbar”…Santiago què?...
Un dels subtítols, La Nueva Gráfica Chilena, aclaria de quin Santiago es tractava.

Ja ho teniem situat al mapa. Més complicat va ser, un cop dins, situar el significat de tot plegat. Eren 4 espais diferenciats i tots sorprenien per ser obres artístiques ben “concectuals”, estrafularies, rarotes. Els espais corresponien a 4 col·lectius artístics xilens que han presentat obres en un espai, Galeria Concreta, creat per la Corporació Cultural Matucana 100.

Fins aquí tot el que vaig entendre d’una extensa explicació de les motivacions d’una exposició tant desconcertant, però no tenia garie temps i em vaig dedicar a donar-hi un cop d’ull.

A mi això de l’art abstracte sempre m’ha anat una mica gros, però, com són les coses de la morrinya, fins i tot vaig dedicar uns quants minuts a veure un vídeo sobre les voltes que dóna l’esperssor que rega el bosc del Cerro San Critsobal i que es pot veure des de Plaça Italia, al centre de Santiago!

He de dir que, tot i l’estona dedicada, no va ser el muntatge que més em va interessar. Però si tingués ocasió tornaria a l’exposició per veure el projecte que presentava La Nueva Gráfica Chilena.

Aquest col·lectiu presentava vídeos surrealistes com el que dóna la seva particular visió de com devien ser els dies dels supervivents del més famòs accident aèri als Andes o el d’un viatge accidentat i gens glamuròs de superherois de Santiago a Valparaíso.

Al seu espai també es poden llegir còmics editats per ells com La isla del No (en referència al referèndum que va acabar amb la dictadura de Pinochet) que explica la seva versió, amb un punt irònic i molt crític, del procés de transició a la democràcia al país.

Fent una mica el xafarder per aquest món de blogs i youtubs he vist que aquesta gent van fent cosetes, aquesta setmana per exemple, el dia 27, el dia de la Historiteta al Centro Cultural de España a Santiago. Vés, per si algú li agafa més a prop i s’hi vol passar: http://lnggch.blogspot.com/