...portar en Tristan, ja recuperat, i els seus companys perrunos a la plaça i sorprendre'm del que han crescut els nens del barri, comprar un gelat de "xirimoya alegre" al damunt d'una "micro", parar al sol a la tumbona del pati de darrera, veure en Felipe a tots els programes de la tele i trobar-me en Pancho Reyes en algun esdeveniment, retrobar-me amb el "picaflor" que a l'estiu es cruspeix la flor dels codonys i fer llargues caminates amb brisa del Pacífic...
1/04/2010
1/03/2010
4, 3, 2...
Ha començat el compte enrere: les vacances concedides, la maleta despenjada de dalt de l’armari, la roba d’estiu recuperada del fons del calaix i totes les il·lusions concentrades en el dia 6, dia de reis.
Ganes de retrobar amics i espais que durant 9 mesos eren el meu dia a dia i que durant gariebé 2 anys he recordat en un moment o altre de cada jornada.
Retrobar la Laguna Sur, el passatge Dillú i tots els qui allà hi viuen i enyoro, retrobar amics d’amics, amics de la Joventut del Centre Català, de la comunitat catalana, de l’associació i, és clar, als amics perrunos,...
Tornar a trepitjar el carrer Suècia, fer una tapeta a Orrego Luco, pujar a Pajaritos i baixar a Baquedano per anar a Bellavista a fer algun mojito al bar de moda. Passejar per República, parar a saludar al 1161 de Cumming i fer un cafè a la plaça Brasil.
Passar per la Moneda i veure els preparatius d’un nou president i potser d’un nou color polític. Comprar algun souvenir a Lastarria, veure la Gigante que passeja per l’Alameda en ple festival Santiago a 1000, conèixer l’Estadio Nacional, retornar al cementerio general i menjar un completo regat amb Kunstman.
Conèixer llocs que se’m van resistir, fer algun teiatru, veure Valparaíso des del mar, com el van conèixer tants europeus que hi havien estat abans. Menjar “chancho en piedra” sobre un tros de “pan amasado” i veure “psico sour”, fer carretera i manta i viure Chiloé, respirar els Andes. Fer un tros de “marraqueta” untada amb “palta” matxacada, beure “cola de mono” amb la família de Bucalemu i anar a votar el dia 17.
Agafar el 111 i sentir el bip dels 750 pesos del passatge, descobrir el Maipo, trobar alguna petjada catalana més, anar al “negocio” i comprar 2,5 litres de “bebida”, posar els peus al Pacífic (i si m’atrebeixo fins als genolls), veure les noves construccions: el museo de la memòria, la línia de metro que aproparà la villa del Sol al centre.
Fer uns rons amb cola amb les “compañeras” i unes “chelas” amb els artishtes integralsh, tenir problemes d’entesa de l’idioma amb la majoria de la gent, comprar La Nacion del diumenge a la senyora de la bici i un The Clinic al passeo Ahumada, fer un asadito amb els joves del Centre i un partit del Barça amb la penya. Menjar “humitas”, peix fregit comprat a la barca i “chupe de loco” i fer-ho baixar amb “heladito de piña”.
Creuar-se amb algun de tants gossos que ignora la ciutat, descobrir algun nou restaurant de la llarga llista de “picadas” del Pancho, fer uns mots encreuats a dues bandes i potser, fins i tot, ballar unes “cuecas” si no em controlo amb la “chicha”.
Si 9 mesos es van fer curts, 24 dies a Xile semblen un suspir amb tantes coses que vull fer i tantes que sé que quedaran per fer! Sigui el que sigui el temps que tingui, aquí ja està tot a punt per començar de nou l’aventura!
Ganes de retrobar amics i espais que durant 9 mesos eren el meu dia a dia i que durant gariebé 2 anys he recordat en un moment o altre de cada jornada.
Retrobar la Laguna Sur, el passatge Dillú i tots els qui allà hi viuen i enyoro, retrobar amics d’amics, amics de la Joventut del Centre Català, de la comunitat catalana, de l’associació i, és clar, als amics perrunos,...
Tornar a trepitjar el carrer Suècia, fer una tapeta a Orrego Luco, pujar a Pajaritos i baixar a Baquedano per anar a Bellavista a fer algun mojito al bar de moda. Passejar per República, parar a saludar al 1161 de Cumming i fer un cafè a la plaça Brasil.
Passar per la Moneda i veure els preparatius d’un nou president i potser d’un nou color polític. Comprar algun souvenir a Lastarria, veure la Gigante que passeja per l’Alameda en ple festival Santiago a 1000, conèixer l’Estadio Nacional, retornar al cementerio general i menjar un completo regat amb Kunstman.
Conèixer llocs que se’m van resistir, fer algun teiatru, veure Valparaíso des del mar, com el van conèixer tants europeus que hi havien estat abans. Menjar “chancho en piedra” sobre un tros de “pan amasado” i veure “psico sour”, fer carretera i manta i viure Chiloé, respirar els Andes. Fer un tros de “marraqueta” untada amb “palta” matxacada, beure “cola de mono” amb la família de Bucalemu i anar a votar el dia 17.
Agafar el 111 i sentir el bip dels 750 pesos del passatge, descobrir el Maipo, trobar alguna petjada catalana més, anar al “negocio” i comprar 2,5 litres de “bebida”, posar els peus al Pacífic (i si m’atrebeixo fins als genolls), veure les noves construccions: el museo de la memòria, la línia de metro que aproparà la villa del Sol al centre.
Fer uns rons amb cola amb les “compañeras” i unes “chelas” amb els artishtes integralsh, tenir problemes d’entesa de l’idioma amb la majoria de la gent, comprar La Nacion del diumenge a la senyora de la bici i un The Clinic al passeo Ahumada, fer un asadito amb els joves del Centre i un partit del Barça amb la penya. Menjar “humitas”, peix fregit comprat a la barca i “chupe de loco” i fer-ho baixar amb “heladito de piña”.
Creuar-se amb algun de tants gossos que ignora la ciutat, descobrir algun nou restaurant de la llarga llista de “picadas” del Pancho, fer uns mots encreuats a dues bandes i potser, fins i tot, ballar unes “cuecas” si no em controlo amb la “chicha”.
Si 9 mesos es van fer curts, 24 dies a Xile semblen un suspir amb tantes coses que vull fer i tantes que sé que quedaran per fer! Sigui el que sigui el temps que tingui, aquí ja està tot a punt per començar de nou l’aventura!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)