
Fa dos anyets t'escrivia de l'altra banda del món i et donava la benvinguda amb la recança de no poder-te abraçar, fer un petó i olorar la teva pell de nadó....
Encara no et coneixia i ja t'estimava amb bogeria, no t'imagines doncs com t'arribo a estimar ara que et conec i que et trobo el nen més preciòs del món.
Quina alegria poder-los celebrar a prop teu i quina alegria veure que ets un nen sa, alegre, despert i ben tremendu!
Feliços dó, OT!