Fa uns mesos penjava en aquest blog les històries de 2 xilens que viuen a Catalunya emeses per la XTVL en el programa "El Viatge d'Ulisses".
S'han emès darrerament les històries d'alguns catalans que vaig poder conèixer a Xile en la meva estada i a qui espero tornar a trobar, a ells i a coneguts que hi surten, aquest gener: l'Anna, en Carles i l'Edgar.
12/19/2009
Per anar fent boca...
Mentre espero el moment del compte enrera pel dia que voli cap a Xile, vaig fent boca assaborint un "completo" i una bona cervesa del país que m'ha portat en Pablo en la seva darrera visita!
Falta ben poc, quina emoció!!!
12/15/2009
13 D a les urnes
El passat 13 de desembre Xile celebrava les eleccions presidencials coincidint en dates amb una iniciativa de la societat civil catalana per a l’organització d’una consulta popular a un bon grapat de poblacions sobre la independència de Catalunya.
A Xile, que l’any que ve s’hi celebra el bicentenari de la seva, d’independència d’Espanya, hi ha un alt nivell de probabilitats que hi governi un president de dretes per primera vegada des de la fi de la dictadura de Pinochet.
A Catalunya, que almenys falten 200 anys perquè pugui celebra-s’hi el bicentenari de la seva independència vers Espanya, els resultats de participació no han arribat, de forma general, a l’expectativa que s’havia creat.
Cap dels resultats em satisfà, però aquests són els que són i toca guardar paciència.
Les esquerres xilenes s’hauran de posar les piles, però cometran un gran error si només ho fan perquè Frei guanyi a la segona volta a Sebastián Piñera. La Concertació d’esquerres hi porta molt temps al govern, segurament massa. Fa pensar al final que, encara que sigui per higiène democràtica, un canvi de govern pot no ser tan mala solució, tot i que remogui certs estòmacs, començant pel meu mateix.
L’independentisme català també s’haurà de posar les piles, però per deixar de fer tant el soca, que l’endemà de l’èxit d’organització del referèndum ja ens tornem a esbatussar. Fa pena. Avui a la ràdio algú dèia que potser la nostra sort va ser que vam perdre el 1714 perquè tothom va engegar el dia 12 per tirar endavant el país, si arribem a guanyar a saber com estariem a dia d’avui. També remou estòmacs pensar que certa part de raó ja la té…
A Xile, que l’any que ve s’hi celebra el bicentenari de la seva, d’independència d’Espanya, hi ha un alt nivell de probabilitats que hi governi un president de dretes per primera vegada des de la fi de la dictadura de Pinochet.
A Catalunya, que almenys falten 200 anys perquè pugui celebra-s’hi el bicentenari de la seva independència vers Espanya, els resultats de participació no han arribat, de forma general, a l’expectativa que s’havia creat.
Cap dels resultats em satisfà, però aquests són els que són i toca guardar paciència.
Les esquerres xilenes s’hauran de posar les piles, però cometran un gran error si només ho fan perquè Frei guanyi a la segona volta a Sebastián Piñera. La Concertació d’esquerres hi porta molt temps al govern, segurament massa. Fa pensar al final que, encara que sigui per higiène democràtica, un canvi de govern pot no ser tan mala solució, tot i que remogui certs estòmacs, començant pel meu mateix.
L’independentisme català també s’haurà de posar les piles, però per deixar de fer tant el soca, que l’endemà de l’èxit d’organització del referèndum ja ens tornem a esbatussar. Fa pena. Avui a la ràdio algú dèia que potser la nostra sort va ser que vam perdre el 1714 perquè tothom va engegar el dia 12 per tirar endavant el país, si arribem a guanyar a saber com estariem a dia d’avui. També remou estòmacs pensar que certa part de raó ja la té…
11/10/2009
Paisatges i escenaris
El recinte de La Fabrica de Celrà és escenari aquests dies de la grabació d'un film en què un dels personatges prinicpals és interpretat per Eduardo Noriega.
Ell va protagonitzar anys enrere un anunci de la Schweeps en un paisatge que aleshores no identificava, però que ara situo al mapa i, que tot i que no haver-lo pogut conèixer, és excepcional: Antofagasta, Xile. Doncs, bé, a falta de poder-lo veure en viu i en directe passejant pels carrers del poble, em quedo amb el premi de consolació...
PD. Vinc de fer el xafarder del lloc del rodatge i des de la porta es podia veure l'Eduardo Noriega a maquillatge vestit amb trajo, bigotis i ben enclanxinat...la veritat m'agrada més fent de xungo de Santa Coloma a Petit Indi o, en aquest anunci, per posar dos exemples...
El Diari de Girona ha publicat una galeria d'imatges del rodatge ben interessant per a l'arxiu històric:
http://comunitat.diaridegirona.cat/galeria-multimedia/Cultura/Rodatge-dAgnosia-Celra/8844/1.html
Ell va protagonitzar anys enrere un anunci de la Schweeps en un paisatge que aleshores no identificava, però que ara situo al mapa i, que tot i que no haver-lo pogut conèixer, és excepcional: Antofagasta, Xile. Doncs, bé, a falta de poder-lo veure en viu i en directe passejant pels carrers del poble, em quedo amb el premi de consolació...
PD. Vinc de fer el xafarder del lloc del rodatge i des de la porta es podia veure l'Eduardo Noriega a maquillatge vestit amb trajo, bigotis i ben enclanxinat...la veritat m'agrada més fent de xungo de Santa Coloma a Petit Indi o, en aquest anunci, per posar dos exemples...
El Diari de Girona ha publicat una galeria d'imatges del rodatge ben interessant per a l'arxiu històric:
http://comunitat.diaridegirona.cat/galeria-multimedia/Cultura/Rodatge-dAgnosia-Celra/8844/1.html
11/04/2009
Trobada a Barcelona
Hem tingut visita i tota la Joventut del Centre Català que corre per terres catalanes ens hem trobat per rebre com es mereix en Pablo. Torna a Santiago amb salutacions per a tothom!
10/13/2009
Aquesta batalla la guanyaràs, Tristan!
.JPG)
I aquest estiu ens en riurem mentre correm tu i jo per la platja de Bucalemu amb en Xai, la Candels, el papi i tota la família! Molts ànimus Tristanciu I!
10/08/2009
"ú, DÓ, tè, cate, cenc!"
Fa dos anyets t'escrivia de l'altra banda del món i et donava la benvinguda amb la recança de no poder-te abraçar, fer un petó i olorar la teva pell de nadó....
Encara no et coneixia i ja t'estimava amb bogeria, no t'imagines doncs com t'arribo a estimar ara que et conec i que et trobo el nen més preciòs del món.
Quina alegria poder-los celebrar a prop teu i quina alegria veure que ets un nen sa, alegre, despert i ben tremendu!
Feliços dó, OT!
10/05/2009
9/17/2009
8/17/2009
7/26/2009
El viatge d'Ulisses
Un parell de reportatges ben recomenables...
la història d'en Rodrigo Araneda
i la de l'Alejandra Pérez...
la història d'en Rodrigo Araneda
i la de l'Alejandra Pérez...
5/26/2009
Championitis
La final de la Copa d'Europa ja s'apropa i fins i tot a una se li encomana la "championitis" aquesta que corre pels carrers de color blaugrana. Val la pena deixar-se emportar per aquesta eufòria i emoció col·lectiva, al cap i a la fi l'any passat vaig seguir pràcticament tota la temporada des del De la Òstia, llàstima que el Barça no estava aleshores per provocar gaires moments com aquest...
5/02/2009
"La buena vida"
Ha durat una trista setmana a la cartellera de Girona aquesta pel·lícula xilena que va guanyar el Goya a millor producció estrangera de parla hispana.
Del mateix director de "Machuca", Andrés Wood, retrata un Santiago molt gris, molt individualista, molt dur i injust com qualsevol altra ciutat del món. Bona...com la vida mateixa...
També és ben interessant la cançó amb què acaba el film, "Para el final" de Chinoy...
Del mateix director de "Machuca", Andrés Wood, retrata un Santiago molt gris, molt individualista, molt dur i injust com qualsevol altra ciutat del món. Bona...com la vida mateixa...
També és ben interessant la cançó amb què acaba el film, "Para el final" de Chinoy...
4/20/2009
"Algo parecido a la felicidad"
Si hi ha algú que encara passa per aquí i es vol deixar recomanar una pel·lícula, que no se li escapi Algo parecido a la felicidad" de Bohdan Sláma. Aquest no és un pessic de Xile, sinó de la República Txeca, de la vida, de l'amor...imperdible!
4/01/2009
Haver de recuperar el “no metan sus rosarios en nuestros ovarios”
Fa cosa d’un any titulava un post amb aquesta frase que havia sentit en algun titular del diari La Nación, fruit d’una decisió del tribunal Constitucional xilè contra una política del govern de la concertació la qual facilitava l’accés, de forma controlada i gratuïta, a la pastilla del dia després.
És ben lamentable que un any després aquesta frase tingui total vigència aquí. Ara que s’està plantejant la reforma de la llei de l’avortament, encara hi ha els qui volen posar els seus rosaris als nostres ovaris…
És ben lamentable que un any després aquesta frase tingui total vigència aquí. Ara que s’està plantejant la reforma de la llei de l’avortament, encara hi ha els qui volen posar els seus rosaris als nostres ovaris…
3/28/2009
3/25/2009
Souvenirs de Xile
El plaer de retrobar bons costums adquirits a Xile...la il·lusió de rebre Ioranas des de l'altra punta del món!
Moltes gràcies!
2/08/2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)