A la sensació de llunyania de les emocions viscudes que s’acostuma a tenir quan es retorna de vacances un cop ja s’ha tornat a la rutina, se li suma l’angoixa i la pena de saber que molts dels llocs que vaig conèixer ja no existeixen i que la gent que allà hi vivien ara, els que poden, tracten de sobreviure enmig de tanta desesperació.
Gent a qui conec, que formen part ja de la meva família xilena, i gent que no, els que surten a la tele i els que encara no han pogut veure arribar cap tipus d’ajut.
Poques ganes queden d’escriure sobre el que ha estat aquest viatge vist el gran i creixent nombre de víctimes mortals i de les imatges que arriben de barris de Santiago i localitats a la costa i al sud que he conegut i que en qüestió de minuts van quedar destruits.
Vist que des d’aquí poc s’hi pot fer a part d’encomanar-se a tots els sants, déus i forces, només espero que les coses vagin tornant a la normalitat i que el país aixequi cap ben aviat. Molts ànims a tots, i "un cop més: força Xile!"
Gent a qui conec, que formen part ja de la meva família xilena, i gent que no, els que surten a la tele i els que encara no han pogut veure arribar cap tipus d’ajut.
Poques ganes queden d’escriure sobre el que ha estat aquest viatge vist el gran i creixent nombre de víctimes mortals i de les imatges que arriben de barris de Santiago i localitats a la costa i al sud que he conegut i que en qüestió de minuts van quedar destruits.
Vist que des d’aquí poc s’hi pot fer a part d’encomanar-se a tots els sants, déus i forces, només espero que les coses vagin tornant a la normalitat i que el país aixequi cap ben aviat. Molts ànims a tots, i "un cop més: força Xile!"
No hay comentarios.:
Publicar un comentario