Escriure, per a mi, és un exercici que faig des de fa anys de forma gairebé diària. Escric en diaris, en trossos de paper, en agendes, a l'ordinador, en llibres...en apunts quan estudiava. Però bàsicament escric per a mi.

M'agrada llegir què pensava o com em sentia al cap d'un temps i desdramatitzar el que aleshores tant em preocupava, però sobretot ho faig perquè escriure em permet parar un moment per a reflexionar, pensar i sovint treure'm algun pes de sobre com qui es confessa a un amic o, a vegades encara millor, a algun desconegut.

Ara vull probar què és això d'escriure i saber que potser hi ha algú al món que ho està llegint.

Aquest blog es diu "Pessics" en referència a la llargada dels textos que hi publicaré. Però no es tracta purament d'una norma estilística d'aquest espai a Internet, sinó que també fa referència a que són pessics de pensaments que he fet a partir de converses tingudes o de converses que no tindré mai, de notícies rebudes o de qualsevol altra forma de comunicació que pugui haver experimentat amb les persones que m'envolten.

Són, per tant, petits pessics de la meva pròpia vida.