La Pili em recordava avui que falten 9 dies per tornar a casa... quina ilusió i quina pena al mateix temps...quina barreja de sensacions i sentiments...
Tantes ganes de veure a la gent d'alla i tanta pena per deixar la d'aquí...i plego perque ja torno a plorar...
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
3 comentarios:
Hei Tòtila!!!!!!
Em penso que ens fas plorar a tots i totes!!!
És el final de l'inici d'un llarg viatge, i la continuació d'un altre, el teu propi....
Reb una forta abraçada i un munt de petons!!!!!!!!!!!!!!!
Susana
Només puc dir-te que t'entenc molt, i que aquí estem per ajudar-te a passar-ho tot plegat.
Una abraçada
Anna B.
"No hay temor de que te pierdas
estudiando bien los mapas,
sé que existen, por lo menos,
cuatro formas de que vuelvas..."
(incluso pueden tener nombre de perros...)
:(
Publicar un comentario