Falten 4 hores perquè surti l'avió cap a Barcelona i penso amb tantes coses que hauria volgut fer i tants posts que m'han quedat per escriure.
Marxo amb pena per deixar a bons amics aquí i amb alegria de veure als d'allà...
Sempre m'he plantejat què serà d'aquest "diari de viatge" quan ja no estigui a Xile...procuraré mantenir-lo, al cap i a la fi diuen que la vida és viatge.
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
2 comentarios:
Ei, Marta!!
jo crec que has de continuar escrivint... si no és així no sé que faré a partir d'ara quan em connecti a internet!!
fins demà!!
Marc
Escribir es una forma de estar, y de seguir...
Te extrañamos... los 5
Publicar un comentario