Pateixo Jet Lag des de que he tornat a Celrà. És un Jet Lag físic de no començar a despertar fins a les 12 del migdia i de no tenir son a la nit.
Però també és un Jet Lag d'emocions, de pensar constantment a quina hora deuen estar a Xile, què estaria fent jo en aquests moments i què deu estar fent la gent que hi he deixat.
Jet Lag d'enyorances, de la tristesa que provoca la distància, de no poder tenir ben a prop a tots aquells que han estat els teus durant els últims 9 mesos.
Jet Lag de tornar a encetar una etapa i de deixar-ne una de tant important enrera... A base d'un tractament intensiu de retrobaments espero anar sanant.
El millor remei de tots, el meu nebodet, l'Ot!
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
2 comentarios:
El millor remei vindrà avui dissabte 7, en forma de farra guarra. Et passaran tots els mals de cop...
Deberemos ponernos de acuerdo en eso de las horas distintas, pues a la hora que te espero... no llegas.
Abrazo.-
Publicar un comentario