L'edifici central de la Universidad de Chile estava ocupada pels estudiants i els Carabineros la rodejaven l'últim dia que hi vaig passar.Quan vaig marxar de Xile a finals de maig els estudiants estaven de protestes i aturades les classes davant una Ley General de Educación (LGE) que no els satisfeia gens ni mica ni gota ni gens.
Seguint així en la distància els diaris d'allà com la Nacion i fins i tot alguns d'aquí com El País em faig creus de l'embargadura del moviment i al mateix temps em sorprèn poc.
No conec la llei que està pendent de ser aprovada i conec poc el sistema educatiu de Xile. Però pel poc que he pogut conèixer crec que tenen motius suficients i de sobres per exigir canvis profunds i no només de maquillatge.
Cal una educació més accessible a tota la societat i menys jerarquitzada. Cal un sistema d'educació pública que garanteixi un nivell educatiu que no discrimini per origen social i nivell adquisitiu. Cal trencar amb corrupteles amb subvencions i pagaments de cuotes dels estudiants.
Cal que els estudiants no lluitin sols contra un sistema que no els convenç, cal que hi impliquin tota la comunitat educativa perquè en depèn el futur de la societat xilena.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario