Coses que m’emporto de Xile

Una de les coses que dificilment oblidaré d’aquesta experiència a Xile quan els records ja no siguin tant recents ni em resulti tant doloròs saber que això ja s’ha acabat, serà la oportunitat que vaig tenir de poder col.laborar amb un projecte com el que està realitzant AFDD.

Encara que a Xile pots sentir qui intenta justificar el que va passar amb la dictadura de Pinochet, hi ha moltes famílies que encara estan lluitant per saber la veritat de què va ser dels seus desapareguts i per procurar que es faci justícia.

L’Agrupació de Familiares de Detenidos Desaparecidos és una entitat formada per familiars que no desisteixen en la tasca d’impedir la impunitat dels autors de tantes atrocitats comeses en aquell règim militar.

Tota la tasca realitzada des de l’inici de l’horror el 1973 la tenen explicada en tantes fotos i documents que ara estan arxivant i catalogant degudament amb un projecte de conservació i manteniment de la memòria històrica.

Quan vaig tenir la oportunitat de conèixer aquesta tasca en què treballen, vaig pensar que potser necessitaven ajuda davant de la gran quantitat de feina en ordenació i descripció. No sabia si oferir-los un cop de mà podia suposar per elles un inconvenient més que una ajuda, però els ho vaig proposar igualment.

La rebuda al projecte va ser amb els braços oberts i vaig sentir que passava a ser una amiga, una "compañera", "camarada". Més enllà de l’agraiment que sentien per la, al cap devall poca ajuda que els vaig poder oferir, em van tractar amb aquesta amabilitat i atenció que és tan propia dels xilens.

La tasca que hi he realitzat ha estat ben bàsica: entrada a una base de dades les descripcions de documents. Cada document és un tros de la història recent de Xile i que cal garantir-ne la seva conservació per tal que es pugui conèixer, explicar i recordar.

Més enllà d’això, cada document explica històries particulars de persones amb noms i cognoms amb mares, filles, esposes i germanes disposades a continuar lluitant perquè se’ls hi faci justícia i perquè persisteixi en la memòria col.lectiva la història dels seus.

L’oportunitat de conèixer-les a elles (i un ell) i a la seva lluita ha estat una altra de les grans coses que m’emporto de Xile.

Gràcies Viviana, Nodina, Isolina, Iliana, Cata...i Gonzalo!

Podeu trobar més informació sobre l'associació a: http://www.afdd.cl/