Avui fa un any que amb els nervis dels últims moments preparava una maleta plena de roba i d'il·lusions davant una nova aventura. Els meus amics de Celrà de tota la vida venien a despedir-me i a ajudar-me amb l'angoixa de fer-ho encabir tot a la maleta... què m'esperava a l'altra banda del món, en aquell país desconegut amagat darrera la cordillera?
Doncs m'hi esperaven una colla d'amics! Un any després, Xile i tots els qui hi vaig conèixer segueix ben presents i malgrat la distància els sento molt propers. Procuro mantenir contacte amb ells i també amb els que ara tornen, com jo, a ser aquí.
9 mesos es veien molt llargs quan encara havia d'arribar i en canvi ara sento que m'han passat amb una rapidesa que no me'n ser avenir... espero que sigui ben curt el temps que trigui a tornar a posar els peus a l'aeroport de Pudahuel perquè voldrà dir que he tornat a Santiago!
Doncs m'hi esperaven una colla d'amics! Un any després, Xile i tots els qui hi vaig conèixer segueix ben presents i malgrat la distància els sento molt propers. Procuro mantenir contacte amb ells i també amb els que ara tornen, com jo, a ser aquí.
9 mesos es veien molt llargs quan encara havia d'arribar i en canvi ara sento que m'han passat amb una rapidesa que no me'n ser avenir... espero que sigui ben curt el temps que trigui a tornar a posar els peus a l'aeroport de Pudahuel perquè voldrà dir que he tornat a Santiago!
Galeria d'alguns dels tants amics que no surten...
No hay comentarios.:
Publicar un comentario