"Calle Santa Fe"

Dies enrera el Punt publicava un article de la Imma Merino que parlava d’un documental que aquesta setmana ha estat estrenat a Barcelona i que confio que en algun moment aparegui en alguna sala gironina.

Tal i com dèia la crítica de cinema, fent referència a un altre article publicat per un seu company de redacció, Josep Maria Sebastián, la commemoració enguany del centenari del naixement de Salvador Allende pot ser un bon moment per fer l’exercici de recordar què va significar el cop d’estat de l’11 de setembre per Xile.

Calle Santa Fe explica una història més de tants drames individuals i col·lectius que va significar aquell fatídic dia en què es van trencar tantes il·lusions de llibertat i igualtat a Xile.

El projecte d’Unitat Popular era la transformació econòmica i social del país des de valors democràtics així com ser un model per als paísos veïns que vivien problemàtiques similiars.

Així és com m’imagino que ho devien veure Miguel Enríquez i Carmen Castillo en aquells moments de govern de bloc d’esquerres. Enríquez era el líder del MIR (Movimiento de Izquierdas Revolucionario), organització que habia renunciat a l’acció violenta per responsabilitzar-se de la seguretat personal del president.

El trancament d’aquest somni els va portar a la clandestinitat fins que foren descoberts a la casa on s’amagaven al carrer Santa Fe. Miguel va ser assassinat i Carmen, embarssada, greument ferida.

El documental explica com va poder sobreviure, no va ser així amb el fill que esperaven, i com des de l’exili no podia sentir res més que ràbia pel seu país.

Anys més tard Carmen torna al lloc dels fets i allà coneix detalls sobre aquells fets que van marcar la seva vida. És aleshores que es reconcilia amb el seu país i amb tanta gent que va lluitar des de l’anonimat (com la Paulina d’aquesta altra història) per no deixar perdre aquell projecte de solidaritat entre les persones.