2/24/2008

Superar les pors


Mai és tard per a superar les pors i la mare ho ha demostrat a tothom, però sobretot a ella mateixa. Creuar l’Atlàntic sempre havia estat per a ella una missió impossible i un malson recorrent que havia patit.

El fet d’haver emprès aquesta aventura que m’ha portat 9 mesos a Xile, ha fet que la mare rectifiqués la ferma convicció que mai coneixieria aquest continent.

Poder venir a conèixer el meu dia a dia a Santiago i el suport moral que ha tingut de la seva neboda especialment, però també de tants altres allà, han estat els elements que l’han convençuda per sobreposar-se als temors i enfilar-se a un vol transoceànic.

Tot plegat ha valgut la pena. Conèixer la Patagònia amb els seus glaciars i Iguazú amb l’espectacle de les catarates, són dos motius gegantins pels que val la pena l’esforç. Però també hi ha el Pacífic contemplat des de Valparaíso, o el brugit a mig gas vacacional de les capitals Santiago i Buenos Aires.

Conèixer la meva casa d’acollida a Santiago, el meu lloc de treball, l’escenari pel que em moc, els amics i convivientes i tot això en una mateixa aventura on no hi han faltat els riures, els bons moments, les bones teques i algún o altre petit ensurt com és lògic a tota expedició.

No hay comentarios.: