Curiosament, la primera persona que em va informar que Viña del Mar era conegut per acollir un festival de la cançó, va ser en Roger. L’estranyesa del cas és que en Roger en prou feines escolta música que no sigui anglosaxona. No obstant, havia sentit a parlar d’aquest festival en què la música que predomina és bàsicament, i salvant algunes excepcions, en totes les variants dialectals de l’espanyol a Sud i Centre Amèrica.
El festival, que ja està en la 49a edició, és una competició a nivell mundial, però el que és propiament concurs de cançò, ocupa un percentatge molt petit de tot l’espectacle que implica Viña.
Algún català que viu a Xile ja m’havia posat sobre avís informant-me que en aquest país hi havia 3 moments en què semblava que es parava tot: un partit del Colo-Colo i la U (el derbi futbolístic més esperat), les Festes Patria de setembre i el Festival de Viña.
No anava gens errat. Avui acaven 6 dies de festival en què, miressis el canal de televisió que miressis, llegissis la portada que llegissis, apareixia Viña: la polèmica reina del Festival (això mereixeria un post a part, però asseguro que no val la pena), els gags de l’humorista del moment, el futur del festival, l’actuació de l’artista de la nit anterior, la roda de premsa de l’artista que acaba d’arribar, l’entrada i sortida de famosos de l’hotel Sheraton, la cada vegada menys crítica veu del públic que s’havia guanyat el nom de “Monstruo” per ser tan explícit en cas que l’actuació no fos del seu agrat, el repartiment de les Gabiotes i Antorchas…i plego que m’ofego.
No vull entrar a valorar tota aquesta moguda, per allò de “que tiri la primera pedra qui…”. He de dir que m’he quedat dissabtes a la nit enganxada al Festival d’Eurovisió, malgrat reconèixer que és un espectacle d’un kitch ben pujadet.
També s’ha de dir que després de tants dies i tantes coses que he sentit parlar del festival, encara no he entès gaire bé com funciona aquest intrinculis. Tot i això, considero que les organitzacions de tots aquests esdeveniments s’haurien de replantejar el futur que tenen i com els podrien modernitzar una mica per poder-se assegurar la continuitat.
Mentre en Chayanne tanca el festival que havia encetat dimecres passat en Miguel Bosé, jo penjo la tercera part de les meves “B.S.O a Xile”. És un dels artistes que més triomfen quan venen a Viña i ahir, una altra vegada, va deixar a totes les assistents a la Quinta Vergara fent "Clap, Clap": Marco Antonio Solís, precisament cantant al Festival de Viña el 2005.
El festival, que ja està en la 49a edició, és una competició a nivell mundial, però el que és propiament concurs de cançò, ocupa un percentatge molt petit de tot l’espectacle que implica Viña.
Algún català que viu a Xile ja m’havia posat sobre avís informant-me que en aquest país hi havia 3 moments en què semblava que es parava tot: un partit del Colo-Colo i la U (el derbi futbolístic més esperat), les Festes Patria de setembre i el Festival de Viña.
No anava gens errat. Avui acaven 6 dies de festival en què, miressis el canal de televisió que miressis, llegissis la portada que llegissis, apareixia Viña: la polèmica reina del Festival (això mereixeria un post a part, però asseguro que no val la pena), els gags de l’humorista del moment, el futur del festival, l’actuació de l’artista de la nit anterior, la roda de premsa de l’artista que acaba d’arribar, l’entrada i sortida de famosos de l’hotel Sheraton, la cada vegada menys crítica veu del públic que s’havia guanyat el nom de “Monstruo” per ser tan explícit en cas que l’actuació no fos del seu agrat, el repartiment de les Gabiotes i Antorchas…i plego que m’ofego.
No vull entrar a valorar tota aquesta moguda, per allò de “que tiri la primera pedra qui…”. He de dir que m’he quedat dissabtes a la nit enganxada al Festival d’Eurovisió, malgrat reconèixer que és un espectacle d’un kitch ben pujadet.
També s’ha de dir que després de tants dies i tantes coses que he sentit parlar del festival, encara no he entès gaire bé com funciona aquest intrinculis. Tot i això, considero que les organitzacions de tots aquests esdeveniments s’haurien de replantejar el futur que tenen i com els podrien modernitzar una mica per poder-se assegurar la continuitat.
Mentre en Chayanne tanca el festival que havia encetat dimecres passat en Miguel Bosé, jo penjo la tercera part de les meves “B.S.O a Xile”. És un dels artistes que més triomfen quan venen a Viña i ahir, una altra vegada, va deixar a totes les assistents a la Quinta Vergara fent "Clap, Clap": Marco Antonio Solís, precisament cantant al Festival de Viña el 2005.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario