Després de tants llacs, rius, boscos frondosos i volcans nevats he pogut conèixer el nord de Xile. Un altre cop, una s'adona de la multitud de Xiles que hi ha i dels que em quedaràn per conèixer.
Pujar al nord era una assignatura pendent després de més de 7 mesos al país i definitivament no podia marxar sense coneixe'l. A l'alçada del tròpic de Capricorn la geografia xilena es caracteritza per una basta extensió de quilòmetres i quilòmetres de desert, diuen que un dels més àrids del món.
Separades a grans distàncies i travessades interminables muntanyes i planes del RES més absolut, només trencat per línies elèctriques de diferents graus de tensió, alguna via de tren en desús o algun extrany assantament difícil d'esbrinar-ne la seva funcionalitat; apareixen zones habitades que, malgrat tenir l'aparença de ciutats, una es planteja si realment són llocs habitables.
La primera destinació de la meva escapada, Sant Pedro de Atacama. San Pedro es un de tants oasis enmig del desert punt de trobada de un degoteig constant de turistes de xiruques i motxila arribats des de qualsevol punt del món. Abunden els gringos (de EEUU) pero també hi ha un gran nombre de canadencs i europeus, sobretot francesos. De catalans, estranyament, no n'he trobat cap.
Pujar al nord era una assignatura pendent després de més de 7 mesos al país i definitivament no podia marxar sense coneixe'l. A l'alçada del tròpic de Capricorn la geografia xilena es caracteritza per una basta extensió de quilòmetres i quilòmetres de desert, diuen que un dels més àrids del món.
Separades a grans distàncies i travessades interminables muntanyes i planes del RES més absolut, només trencat per línies elèctriques de diferents graus de tensió, alguna via de tren en desús o algun extrany assantament difícil d'esbrinar-ne la seva funcionalitat; apareixen zones habitades que, malgrat tenir l'aparença de ciutats, una es planteja si realment són llocs habitables.
La primera destinació de la meva escapada, Sant Pedro de Atacama. San Pedro es un de tants oasis enmig del desert punt de trobada de un degoteig constant de turistes de xiruques i motxila arribats des de qualsevol punt del món. Abunden els gringos (de EEUU) pero també hi ha un gran nombre de canadencs i europeus, sobretot francesos. De catalans, estranyament, no n'he trobat cap.
Sant Pedro viu bàsicament del turisme. S'hi poden trobar els més variats tours per la zona i fins a les properes Bolívia i Argentina, botigues d'artesania, restaurants, bars i hostals. Des de Sant Pedro he tingut la oportunitat de veure un desert que a cada quilòmetre recorregut varia completament de paissatge, ja sigui per les muntanyes o volcans de fons, per les textures que presenta la terra, o pels jocs de llums que fan els núvols.
Salars, reserves de flamencs, volcans majestuosos, llacunes altiplàniques, postes de sol de película amb quatre gotes que van fan aparèxier magics arcs de Sant Martí, valls que desafien la puna (mal d'alçada), poblets perduts que es resisteixen al progrés (només acceptat en forma de plaques solars) i el fantàstic espectacle dels matiners gheisers.
Un munt de sensacions que provoca cada canvi de paisatge cada fenomen de la natura que sembla que competeixi constament amb ella mateixa per no deixar de sorprendre per no permete's deixar-te indiferent.
Salars, reserves de flamencs, volcans majestuosos, llacunes altiplàniques, postes de sol de película amb quatre gotes que van fan aparèxier magics arcs de Sant Martí, valls que desafien la puna (mal d'alçada), poblets perduts que es resisteixen al progrés (només acceptat en forma de plaques solars) i el fantàstic espectacle dels matiners gheisers.
Un munt de sensacions que provoca cada canvi de paisatge cada fenomen de la natura que sembla que competeixi constament amb ella mateixa per no deixar de sorprendre per no permete's deixar-te indiferent.
2 comentarios:
Crec -de fet, afirmo- que hauries estat una bona geografa. Saps alguna cosa d'aquell alcalde xilè del nord que va boicotejar la nova pel·lícula de James Bond per pur nacionalisme? Es veu que, tot i filmar-se a Xile, està ambientada a Bolívia i en aquesta zona hi havia vells greuges territorials.
Ei Sisu! Efectivament, és per la zona on em vaig moure que s'està filmant la peli del James Bond.
He de dir que no hi vaig anar per ser chica Bond. Tot i que no quedaria tant malament, ho voldria aclarir ;-P.
La localització la faran passar per Bolívia tot i ser territori xilè. El cas és que aquest territori, si no ho tinc mal entès, pertany a Xile des de 1880 i encara hi ha, com dius tu, molts greuges territorials que no s'han curat.
Tot i això, si tenim en compte que aquest any hi ha eleccions municipals es pot entendre l'estratègoa d'aquest alcalde que, més que patròrtic l'hauriem de considerar un manipulador.
Un saludo!
Marta
PD. No sé si era un piropu o un insult això de geògrafa... però bé, gràcies. ;-))))
Publicar un comentario