Glòries oblidades (o Conèixer el nord, 2)

Encastada entre la immensitat del Pacífic i uns protectors, al mateix temps que asfixians “cerros”, envoltada del permanent desert, s'extén, sense oblidar el constant perill de tsunamis, la ciutat d'Iquique.

Quan baixes de l'autobús a l'estació d'aquesta històrica ciutat, una penetrant pudor de peix t'ataca sense pietat les fosses nassals. La fortor de mar i les sirenes matineres dels vaixells són la tarjeta de benvinguda d’aquest important port als seus visitants.

El centre històric mostra una ciutat atrapada a un passat esplèndid per uns quants i que sembla viure dels records de la època de l’or blanc. Iquique va prosperar gràcies a la producció del salitre, nitrat que servia d’adob de terres a tot el món. Iquique era el port d’on sortia la riquesa mal repartida que produien dues salitreras que actualment són testimonis rovellats d’un passat de treball, suor i injustícies.

Humberstone i Santa Laura, malgrat la seva actual situació d’evident degradació i falta de sensibilitat al patrimoni social i cultural d’un país, havien estat els llocs de producció d’aquest or que va veure relegat el seu valor per culpa de la introducció dels adobs químics.

Imaginar-se la vida en colònies- fàbriques enmig del desert és imaginar-se una vida que debia ser ben propera a l’esclavatge: treball infantil, reduida esperança de vida, jornades laborals interminables, viure i treballar enmig de pols i calor sofocants, malalties per manca d’elements bàsics de seguretat, sous miserables en forma de fitxes només intercanviables dins la colònia, etc.

Davant aquestes situacions no és d’estrenyar que Iquique també sigui una ciutat emblemàtica per un fet històric del qual el desembre passat feia 100 anys. L’escola de Santa Maria de Iquique va ser el recinte on un grup organitzat de treballadors van ser brutalment cremats per recalamar uns drets laborals mínims. L’escola encara existeix en total abandó, però les seves parets pintades amb esprai encara, i sempre, denúncien aquell fet.

En turons propers a la ciutat portuaria es poden veure Geoglífos, missatges que civilitzacions anteriors a la conquesta espanyola d’aquestes terres han deixat per la posteritat. El significat de les formes raspades a les parets dels cerros o dibuixades amb pedres encara és un misteri, pero igual que les parets de Santa Maria, representen la necessitat de comunicar-nos.

Iquique i la seva regió és terra de riqueses minerals, belleses paisatgístiques, elements patrimonials de gran importància pel país, terra de pas, de negoci i d’enfrontament entre els homes al llarg de la història.