4/28/2008

“No metan sus rosarios en nuestros Ovarios”

La dreta d'aquest país, que massa sovint em recorda una dreta ben semblant a la que tenim a casa, ha aconseguit que 5 individus que formen el Tribunal Constitucional, encarregat de vetllar una constutució de 1980 (!), hagin sigut els responsables de prendre una decisió que ha portat a mobilitzar una bona part de la societat.

D'això en fa una setmana, just en el moment del meu "desesperu" pel robatori a mà armada d'Orange... No obstant, i més rabiosa que mai, em vaig sumar a un protesta que, segons informen als mitjans, va aglutinar a 15.000 persones a l'Alameda indignades davant una resolució que titllava d'inconstitucional una iniciativa del govern de donar de forma grautita als dispensaris de tot el país la píndola del dia després.

Tenen un gran poder a Chile aquests sectors tan conservadors i anacrònics, fins al punt que han aconseguit que sigui inconstitucional que el govern obligui a tots els dispensaris a repartir aquest anticonceptiu d'emergència.

La pastilla es podrà comprar igualment a les farmàcies, per la qual cosa, qui tingui diners, se la podrà comprar, però la inicitaiva governamental estava encaminada a aconseguir la igualtat d'accés a aquesta opció, sobretot davant la greu situació d'alts nivells d'embarassos en adolescents, especialment en els barris més humils. Així doncs, aquesta dreta que es creu amb la missió de vetllar per la moral d'un país, ha aconseguit mantenir i agreujar unes desigualtats ben patents, perquè tot segueixi igual "pels segles dels segles..."

Sortosament, la societat xilena no és inamobible com voldira aquesta colla d'integristes de la moral i el "decoru" i, davant la imposició de la decisió d'un tribunal reaccionari, va sortir el carrer de forma pacífica cantant consignes i expressant-se amb un alt nivell d'enginy i gràcia.

Mentestant, en nom d'uns valors i una moral resclosida, s'ha vist perjudicat l'accés a la llibertat de decidir i a la igualtat a accedir a les mateixes oportunitats dels xilens i les xilenes.

*Títol: de llegit en algun titular a La Nación.

1 comentario:

Tristancio dijo...

Hay que decir que la Marta se apunta hasta un bombardeo, y si de protestar se trata es la primera en enarbolar la bandera de las causas justas (algunas casi perdidas). Y claro, yo para no ser menos, la acompaño en las marchas.
Vaya si caminamos ese día, eh Marta?, pero fue bonito... seremos pringaos, pero luchamos por la justicia, como superhéroes igual de pringaos.

Hasta la próxima marcha entonces, amiga mía.