Intuia que el Roaming dels telèfons mobils per poder ser localitzat a l'estranger era una estafa. No em podia imaginar que fos un atracament a mà armada amb tota la impunitat amb la que acostumen a operar les companyies de telèfon.
Ahir em van trucar de casa nerviosos: la última factura de telèfon era de 2.000 euros! Evidentment aquests ja se l'havien cobrat (el banc no va ni immutar-se davant una factura que em dexiava en números vermells...vés, uns altres lladres) i no tenien cap intenció de tornar-me uns diners que jo no he gastat i que és fruit d'aquests convenis que fan entre companyies per veure qui xucla més a sang al consumidor.
La típica operadora no només no em podia revisar la factura sinó que ni tan sols estava segura que em podia donar de baixa d'un servei, el de rebre sms a través de multimedia (és a dir, propaganda!) que no m'havien informat que pogués arribar a tenir uns costos que tomben d'esquena.
El més greu del cas i pel que penso anar a reclamar com a consumidora és que quan a la companyia li vaig demanar que em rebaixés el contracte al mínim perquè marxava 9 mesos a l'estranger, a mi ningú em va explicar que tenien intenció de pendre'm fins l'últim cèntim amb un servei que em podien desactivar perfectament igual com m'estaven canviant la tarifa.
La última cosa que podia esperar ara que l'aventura s'acaba, i a la qual ja sempre li quedarà aquest gust amarg, és aquest sentiment de rabia i impotència davant l'engany i el robatori premeditat de les companyies de comunicacions.
1 comentario:
Al ladrón, al ladrón!!!
Publicar un comentario