"No, no caché!" Sovint em passa que no "catxut" ben res, la veritat. El "cachai" és una de les paraules que més pots sentir entre els xilens i ve a ser com: "entens?" o "ho pilles", però que procedeix del verb anglès to catch (atrapar). La pots sentir d'altres maneres com "me cachas?", però el cachai és la més comuna i sobretot entre els joves.
Entendre el xilè no és ben fàcil i més si et trobes amb una colla de xileno-parlants i, molt especialment, si són gaire tendres. Tenen un munt de paraules que estic intentant recopilar tot i que la llista pot arribar a sortir molt llarga. En el tema culinari és on apareixen més paraules estranyes, però això també mereix un post a part.
L'altra gran curiositat del xilenu és el poh& El poh el posen a tot arreu: "si poh", "no poh", etc. és un "pues" però que té un toc més simpàtic i que aquí és repetit fins a la sacietat.
Una expressió també molt utilitzada i molt simpàtica és "chucha" que vindria a ser el que jo sempre dic: "carai" o "caraisus", si em sento especialment inspirada!
Una de les primeres paraules que sents de boca d'un xilè, de la qual val a dir que no en pots fer massa cas, és "¡altiro!". "Al tiro" vol dir "de seguida" tot i que bé, ja se sap que en el fons vol dir "de seguida que pugui" o "de seguida que em doni la gana".
Com a qualsevol país, el primer que s'aprén és a dir les paraulotes que aquí es diuen "garabatos". "Huevon" vindria a ser el nostre "cabroooon". Les formes d'ulitizar-lo són il·limitades! Es pot utilitar com a verb amb totes les seves conjugacions, com a adjectiu o com a advervi. És igual, el cas és que apareix un alt percentatge de frases i expressions.
Ho pots dir en to carinyòs o amb mala llet. La seva interpretació variarà segons el context, l'entonació, l'expressió facial i els gestos que l'acompanyin. Per aquest motiu, no em considero capaç de dir-la encara fins que no controli una mica més l'assumpte, no fos cas que se m'entengués malament.
També, com a qualsevol altre país, aquí agrada molt això del beure (i sobretot aquests dies de fiestas patrias de les quals, molts, encara en pateixen les conseqüències). Les begudes més conegudes com el "pisco saber" entraran al post culinari.
No obstant, hi ha un bon grapat de paraules que giren entorn a aquest esport nacional. Anar de festa és "anar de carrete" i "curarse" és beure alcohol, per tant, anar "curao" és haver begut de més. Els efectes de la curació és la "caña", la ressaca. Per si, per altra banda, ets una mica més aborrit, "fomen" en xilè, enlloc d'anar de festa un dissabte a la nit a "pinchar" (lligar), et quedes a casona al llitet amb un "guatero" (bossa d'aigua calenta). I l'endemà t'aixeques ben aviat perquè ja ha arribat el "fomingo" (una variant de fomen i domingo que defineix molt bé com en poden d'arribar a ser d'aborrits aquests dies de la setamana!).
Malgrat el munt de paraules noves que he après i d'aquestes característiques en el llenguatge, encara m'és complicat seguir segons quines converses. No hi catxut ben res! Després de 9 mesos segurament acabaré amb un accent espanyol-catalano-xilè bastant autèntic.
De fet, quan sento a catalans que ja fa temps que viuen aquí, els hi noto molt una mena de cantarella que, malgrat que ells no se n'adonen, té un marcat origen xilenu! Quin greu que em sap perdre el meu castellà tan acadèmic i tan propi de la meseta castellana!!!
Podeu coneixer més xilenismes fent un click aquí.
Nota: Publicat a Pessics de Xile Bloc.cat el 23 de setembre de 2007
Entendre el xilè no és ben fàcil i més si et trobes amb una colla de xileno-parlants i, molt especialment, si són gaire tendres. Tenen un munt de paraules que estic intentant recopilar tot i que la llista pot arribar a sortir molt llarga. En el tema culinari és on apareixen més paraules estranyes, però això també mereix un post a part.
L'altra gran curiositat del xilenu és el poh& El poh el posen a tot arreu: "si poh", "no poh", etc. és un "pues" però que té un toc més simpàtic i que aquí és repetit fins a la sacietat.
Una expressió també molt utilitzada i molt simpàtica és "chucha" que vindria a ser el que jo sempre dic: "carai" o "caraisus", si em sento especialment inspirada!
Una de les primeres paraules que sents de boca d'un xilè, de la qual val a dir que no en pots fer massa cas, és "¡altiro!". "Al tiro" vol dir "de seguida" tot i que bé, ja se sap que en el fons vol dir "de seguida que pugui" o "de seguida que em doni la gana".
Com a qualsevol país, el primer que s'aprén és a dir les paraulotes que aquí es diuen "garabatos". "Huevon" vindria a ser el nostre "cabroooon". Les formes d'ulitizar-lo són il·limitades! Es pot utilitar com a verb amb totes les seves conjugacions, com a adjectiu o com a advervi. És igual, el cas és que apareix un alt percentatge de frases i expressions.
Ho pots dir en to carinyòs o amb mala llet. La seva interpretació variarà segons el context, l'entonació, l'expressió facial i els gestos que l'acompanyin. Per aquest motiu, no em considero capaç de dir-la encara fins que no controli una mica més l'assumpte, no fos cas que se m'entengués malament.
També, com a qualsevol altre país, aquí agrada molt això del beure (i sobretot aquests dies de fiestas patrias de les quals, molts, encara en pateixen les conseqüències). Les begudes més conegudes com el "pisco saber" entraran al post culinari.
No obstant, hi ha un bon grapat de paraules que giren entorn a aquest esport nacional. Anar de festa és "anar de carrete" i "curarse" és beure alcohol, per tant, anar "curao" és haver begut de més. Els efectes de la curació és la "caña", la ressaca. Per si, per altra banda, ets una mica més aborrit, "fomen" en xilè, enlloc d'anar de festa un dissabte a la nit a "pinchar" (lligar), et quedes a casona al llitet amb un "guatero" (bossa d'aigua calenta). I l'endemà t'aixeques ben aviat perquè ja ha arribat el "fomingo" (una variant de fomen i domingo que defineix molt bé com en poden d'arribar a ser d'aborrits aquests dies de la setamana!).
Malgrat el munt de paraules noves que he après i d'aquestes característiques en el llenguatge, encara m'és complicat seguir segons quines converses. No hi catxut ben res! Després de 9 mesos segurament acabaré amb un accent espanyol-catalano-xilè bastant autèntic.
De fet, quan sento a catalans que ja fa temps que viuen aquí, els hi noto molt una mena de cantarella que, malgrat que ells no se n'adonen, té un marcat origen xilenu! Quin greu que em sap perdre el meu castellà tan acadèmic i tan propi de la meseta castellana!!!
Podeu coneixer més xilenismes fent un click aquí.
Nota: Publicat a Pessics de Xile Bloc.cat el 23 de setembre de 2007
No hay comentarios.:
Publicar un comentario