S'acaba la Cimera Iberoamericana de caps d'Estat i de govern que ha tingut lloc a Santiago de Xile, que per uns dies ha estat portada de diaris i informatius. Totes les autoritats, patums, assessors, caps de protocol, periodistes, analistes, assistents, guardespatlles i varis se'n van de la ciutat i del país.
Ha donat la volta al món l'enfrentament entre Hugo Chávez i Joan Carles I, però poca gent la recordarà per gaire res més, aquesta cimera. Sovint, quan veus el desplegament de recursos et preguntes el perquè de tot aquest circ.
A aquestes alçades ja deuen ser tots fora amb altres preocupacions. A Santiago ens quedem amb la tranquilitat de no patir per embusos, i de no sentir constantment l'helicòpter militar que des d'allà d'alt controlava tots els nostres moviments per tal de garantir la seguretat d'uns quants. Uns quants que coneixeran el Santiago de postal, de la bombolla de benestar.
Coincidint amb la primera joranda de la cimera, jo vaig anar a l'Escola Barcelona on celebraven la Festa de la lectura. L'escola és apadrinada pel Centre Català i aprofita el seu nom per donar a conèixer als alumnes la història i la realitat catalanes.
El barri on s'ubica és pobre i, tal i com em deia un docent, els nens que hi assisteixen no es poden permetre tenir grans ambicions. Només l'educació i la lectura els poden oferir una eina perquè no s'hagin de conformar amb la vida que els hi ha tocat viure.
Paral·lelament a la cimera, s'han organitzat molts fòrums socials alternatius, alguns de tons esquerranosos i de suport als règims d'alguns dels estats participants una mica fora de to, pel meu gust. Però n'hi havia de ben interessants com la conferència que vaig anar sobre ciències socials i pensament crític a Xile.
Francisco Zapata, un sociòleg xilè que viu a Mèxic, va fer un retrat clar i contundent de la realitat xilena. Parlava que, efectivament, Xile es troba en una situació de gran creixement econònimc sostingut, un creixement constant amb nivells de deute extern molt baixos, etc.
Però tota aquesta estabilitat econòmica que enforteix el país a la regió, amaga 4 grans silencis: desigualtat (augmenta l'ingrés però es perpetua la seva distribució desigual), contradicció en les polítiques públiques (grans inversions estatals que no es veuen reflectides, principalment a nivell educatiu i de salut), criminalitat (grans bosses d'exclusió social desmesurades en la situació de creixement econòmic) i un gran dèficit democràtic (nivells abstencionistes molt alts).
El que més remarcava Zapata és que aquesta situació és molt diferent a la de qualsevol país de sud Amèrcia, perquè si bé els altres països de la regió poden tenir aquestes mateixes problemàtiques, el que és totalment específic de Xile és que no es tracta d'un país amb una situació de crisi o inestabilitat econòmica.
Aquest és el Xile que a mi m'ha sorprès i el que m'ha indignat. El Xile que ha acollit la cimera i el Xile de l'Escola Barcelona o del barri Victoria. Aquestes grans diferències, aquestes tantes ciutats a dins d'una mateixa ciutat, que per una banda vol ser la Nova York del Con Sud i per l'altra no pot deixar de ser tercer món.
Malauradament, i malgrat tot això i moltes altres realitats de molts països d'aquest costat de món, sembla que la única conclusió de la cimera és un barroer&"¿por qué no te callas?"
Nota: Publicat a Pessics de Xile a Bloc.cat el 12 de novembre de 2007
Ha donat la volta al món l'enfrentament entre Hugo Chávez i Joan Carles I, però poca gent la recordarà per gaire res més, aquesta cimera. Sovint, quan veus el desplegament de recursos et preguntes el perquè de tot aquest circ.
A aquestes alçades ja deuen ser tots fora amb altres preocupacions. A Santiago ens quedem amb la tranquilitat de no patir per embusos, i de no sentir constantment l'helicòpter militar que des d'allà d'alt controlava tots els nostres moviments per tal de garantir la seguretat d'uns quants. Uns quants que coneixeran el Santiago de postal, de la bombolla de benestar.
Coincidint amb la primera joranda de la cimera, jo vaig anar a l'Escola Barcelona on celebraven la Festa de la lectura. L'escola és apadrinada pel Centre Català i aprofita el seu nom per donar a conèixer als alumnes la història i la realitat catalanes.
El barri on s'ubica és pobre i, tal i com em deia un docent, els nens que hi assisteixen no es poden permetre tenir grans ambicions. Només l'educació i la lectura els poden oferir una eina perquè no s'hagin de conformar amb la vida que els hi ha tocat viure.
Paral·lelament a la cimera, s'han organitzat molts fòrums socials alternatius, alguns de tons esquerranosos i de suport als règims d'alguns dels estats participants una mica fora de to, pel meu gust. Però n'hi havia de ben interessants com la conferència que vaig anar sobre ciències socials i pensament crític a Xile.
Francisco Zapata, un sociòleg xilè que viu a Mèxic, va fer un retrat clar i contundent de la realitat xilena. Parlava que, efectivament, Xile es troba en una situació de gran creixement econònimc sostingut, un creixement constant amb nivells de deute extern molt baixos, etc.
Però tota aquesta estabilitat econòmica que enforteix el país a la regió, amaga 4 grans silencis: desigualtat (augmenta l'ingrés però es perpetua la seva distribució desigual), contradicció en les polítiques públiques (grans inversions estatals que no es veuen reflectides, principalment a nivell educatiu i de salut), criminalitat (grans bosses d'exclusió social desmesurades en la situació de creixement econòmic) i un gran dèficit democràtic (nivells abstencionistes molt alts).
El que més remarcava Zapata és que aquesta situació és molt diferent a la de qualsevol país de sud Amèrcia, perquè si bé els altres països de la regió poden tenir aquestes mateixes problemàtiques, el que és totalment específic de Xile és que no es tracta d'un país amb una situació de crisi o inestabilitat econòmica.
Aquest és el Xile que a mi m'ha sorprès i el que m'ha indignat. El Xile que ha acollit la cimera i el Xile de l'Escola Barcelona o del barri Victoria. Aquestes grans diferències, aquestes tantes ciutats a dins d'una mateixa ciutat, que per una banda vol ser la Nova York del Con Sud i per l'altra no pot deixar de ser tercer món.
Malauradament, i malgrat tot això i moltes altres realitats de molts països d'aquest costat de món, sembla que la única conclusió de la cimera és un barroer&"¿por qué no te callas?"
Nota: Publicat a Pessics de Xile a Bloc.cat el 12 de novembre de 2007
No hay comentarios.:
Publicar un comentario