Aviat farà una setmana que estic a Santiago de Xile. Hi ha un munt de coses per aprendre a una ciutat nova, a un país estrany i envoltada de gent, de moment, desconeguda. Les sensacions són estranyes i a vegades contradictòries, però cada cop tinc més la certesa que aquí hi estaré bé.
El primer dia, el dilluns, ja vaig venir al centre català a conèixer el lloc i una mica la ruta que havia de fer per arribar-hi des de la casa d'en Fabián. Hi tinc una bona estona, uns 30-40 minuts. La major part del trajecte l'he de fer en metro cosa que em permet fer una estona de lectura que vull dedicar a conèixer literatura xilena.
Al Centre m'han acollit molt bé i especialment en Federico Rutllant, un xilé amb orígen català i família a Foixà, al restaurant Can Quel.
Per aquí hi ha molts catalans amb una llarga història (un d'ells fins i tot m'ha passat per escrit la primera part de les seves memòries perquè li digui la meva opinió com a lectora!). Tot aquest conjunt d'històries expliquen vivències personals i familiras, però en el fons col·lectives del nostre país.
De moment em trobo com si tingués una pàgina en blanc al davant, amb un munt d'històries, d'experiències i coneixements per captar i anotar a la memòria i en aquest bloc.
Nota: Publicat a Pessics de Xile Bloc.cat el 7 de setembre de 2007
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
4 comentarios:
Hola Marta!
Ja he llegit aquí i al mail que estàs d'allò més bé, i me n'alegro! La veritat és que em fas una mica d'enveja i aniré visitant el bloc a veure què expliques.
Petons i sort!
pd: M'agrada molt la foto del bloc.
Publicat per Guillem el 9 de setemebre de 2007
Simplement, Quina enveja que em fas!
Tot el que expliques sembla molt emocionant, increible i amb moltes expectatives de bon rollo per a molts mesos!
A disfrutar a tope!
I.... Un petonas des de terres catalanes!
Fins aviat!
Publicat per Núria el 10 de setembre de 2007
eps Marta,
ja he rebut el teu mail i m'agrada saber que tot va bé. Sempre és agradabe arribar a un lloc i trobar-te gent que t'acull molt bé i en certa manera intenta fer-te sentir com a casa.jo fa una setmaneta que em vaig reincorporar aquí al consell i la veritat és que se't troba a faltar...això de que no hi hagi ningú que es fiqui amb mi, no se, se'm fa extrany. Ah, i qui entonarà canoçenetes mentre treballem per fer passar l'estona més agradable?De moment per aquí tot igual, això si, amb un lloc buit a la cadira del davant.
una abraçada ben forta!
salut,
Amadeu
Publicat per Amadeu Breva el 10 de setembre de 2007
Pensa en la lletra del "Viatge a Itaca" ;-)
Apa, ànim i molta sort!(coi, quina enveja que em fas
Publicat per Ricard V el 2 d'octubre del 2007
Publicar un comentario