La originalitat de la cuina xilena ja es pot intuir en els noms dels plats. Una salsa amb pebrot, ceba, tomàquet i ají (una mena de bitxu que pica una barbaritat) picada sobre un morter de pedra, rep el curiòs nom de "chancho en piedra".
D'aquest nom es pot deduir la relació que té la pedra amb la salsa, però, i el chancho? Chancho en xilè és porc i, bé, jo diria que la salsa és totalment d'origen vegetal. En Javier, un navarrés, xilè d'adopoció, té la teoria que el nom del plat prové del fet que et poses com un porc menjant-la! I és que realment és un vici. Te la serveixen en aquells moments de debilitat en què et creus capaç de menjart-i'ho tot!
Però hi ha molta cuina xilena per la qual un es podria posar com un chanchito i, de fet, ja venia avisada pel tema de cuidar la dieta.
El que és molt perillòs en aquest sentit és la gran varietat de pans: "marraqueta" (una mena llonguet una mica més gros), "pan amasado" i el divertidíssim "sopaipilla", que ve a ser un orgasme estomacal de pasta de farina fregida!
Sortosament, també es pot trobar una gran varietat d'amanides, tot i que ja no és tant comú de troba-hi la tan nostrada cetrillera de vinagre i oli d'oliva per amanir. Aquí hi posen normalment suc de llimona i oli "maravilla" (de girasol), tot i que sembla que hi ha certa tendència en incorporar el d'oliva.
L'amanida xilena és tomàquet, ceba i julivert. La ceba està tallada tan fina que en prou feines té gust a ceba. Tot i això, és un plat molt bo i a més a més té l'avantatge que no el recordes tota la tarda!
Els productes estrella a la cuina xilena són el "choclo" (blat de moro) i el "zapayo" (cabrassa) tot i que el el rei és la "palta" (alvocat), o almenys es podria entendre des del moment que hi ha un plat que es diu "palta reina" i que no és més que avocat farcit amb tonyina o pollastre.
Amb els plats de "fondo" el tema va agafant consistencia com amb els "porotos" (mongetes seques) ja siguin sols o amb "riendas" (tallarine...si, com sona, amb pasta!!!).
També hi ha les "empanadas chilenas". Les més tradicionals són les de pino, que porten carn guisada, ou dur, una pansa i una oliva. Avís per a viatgers que vinguin a Xile i s'estimin la dentadura: les olives venen amb pinyol. S'ha de dir també que les olives d'aquí no són com les d'allà. A mi, personalment, gran amant de les olives albequines i aragoneses, les que he provat aquí no m'han entusiasmat pas.
A Xile es menja molta carn. Els asados són un esdeveniment lúdico-festiu-socio-familiar. Per altra banda, tal i com es pot deduir de la costa que tenen, també es menja molt de peix i marsic. Jo encara no l'he provat, el marisc però em reservo per l'octubre quan vagi a Bucalemu. M'han del restaurant d'un tal Cordero, fill d'una reconeguda família de bons cuiners (no per cap guia Michelin, però si per mi), que en fa uns plats estupendus!
Nota: Publicat a Pessics de Xile Bloc.cat el 30 de setembre de 2007
D'aquest nom es pot deduir la relació que té la pedra amb la salsa, però, i el chancho? Chancho en xilè és porc i, bé, jo diria que la salsa és totalment d'origen vegetal. En Javier, un navarrés, xilè d'adopoció, té la teoria que el nom del plat prové del fet que et poses com un porc menjant-la! I és que realment és un vici. Te la serveixen en aquells moments de debilitat en què et creus capaç de menjart-i'ho tot!
Però hi ha molta cuina xilena per la qual un es podria posar com un chanchito i, de fet, ja venia avisada pel tema de cuidar la dieta.
El que és molt perillòs en aquest sentit és la gran varietat de pans: "marraqueta" (una mena llonguet una mica més gros), "pan amasado" i el divertidíssim "sopaipilla", que ve a ser un orgasme estomacal de pasta de farina fregida!
Sortosament, també es pot trobar una gran varietat d'amanides, tot i que ja no és tant comú de troba-hi la tan nostrada cetrillera de vinagre i oli d'oliva per amanir. Aquí hi posen normalment suc de llimona i oli "maravilla" (de girasol), tot i que sembla que hi ha certa tendència en incorporar el d'oliva.
L'amanida xilena és tomàquet, ceba i julivert. La ceba està tallada tan fina que en prou feines té gust a ceba. Tot i això, és un plat molt bo i a més a més té l'avantatge que no el recordes tota la tarda!
Els productes estrella a la cuina xilena són el "choclo" (blat de moro) i el "zapayo" (cabrassa) tot i que el el rei és la "palta" (alvocat), o almenys es podria entendre des del moment que hi ha un plat que es diu "palta reina" i que no és més que avocat farcit amb tonyina o pollastre.
Amb els plats de "fondo" el tema va agafant consistencia com amb els "porotos" (mongetes seques) ja siguin sols o amb "riendas" (tallarine...si, com sona, amb pasta!!!).
També hi ha les "empanadas chilenas". Les més tradicionals són les de pino, que porten carn guisada, ou dur, una pansa i una oliva. Avís per a viatgers que vinguin a Xile i s'estimin la dentadura: les olives venen amb pinyol. S'ha de dir també que les olives d'aquí no són com les d'allà. A mi, personalment, gran amant de les olives albequines i aragoneses, les que he provat aquí no m'han entusiasmat pas.
A Xile es menja molta carn. Els asados són un esdeveniment lúdico-festiu-socio-familiar. Per altra banda, tal i com es pot deduir de la costa que tenen, també es menja molt de peix i marsic. Jo encara no l'he provat, el marisc però em reservo per l'octubre quan vagi a Bucalemu. M'han del restaurant d'un tal Cordero, fill d'una reconeguda família de bons cuiners (no per cap guia Michelin, però si per mi), que en fa uns plats estupendus!
Nota: Publicat a Pessics de Xile Bloc.cat el 30 de setembre de 2007
No hay comentarios.:
Publicar un comentario