Aquesta setmana passada podies passejar per carrers de Santiago i trobar-te de cop i volta una colla de gent que vestien amb pantalons blancs i samarreta verda i que s’enfilaven els uns sobre els altres fent com torres humanes en ple sol.
Qualsevol turista despistat podia pensar “vés quines tradicions més rares que tenen els xilens” i de fet, si jo fós una turista despistada hauria pensat: “estan bojos aquests xilens”. Ben mirat, una mica turista despistada ja ho sóc, pero amb la particularitat que això de veure gent fer pujar aquestes torres em sona d’haver-ho vist molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món...
Doncs això, 150 catalans vestits amb espardenyes i faixa es van passejar aquests dies pels llocs més emblematics de la capital xilena per donar a conèixer aquesta tan nostrada tradició.
No anaven sols. Els acompanyaven una colla de xilens que també anaven amb pantalons blancs i faixa. Alguns duien samarreta verda i els altres vermella. Aquests xilens formaven part de les 2 colles castelleres que ja existeixen en aquests moments a Santiago.
Totes dues són colles integrades per joves de pocs recursos que viuen en barris a les afores de la ciutat. Com va arribar aquí aquesta raresa ? Sembla que això s’origina a partir d’un xoc cultural d’uns xilens que estudiaven a BCN i que quan van conèixer aquest estrany costum, van veure en els castells una significació del treball en equip, de ser part d’un engrenatge, de poder fiar-se els uns dels altres. Simplement ho van agafar, ho van exportar amb l’ajut dels castellers de Vilafranca i ha funcionat com a model d’integració a Xile.
Sigui com sigui, ha estat una experiència molt gratificant poder veure enfilar els castells a toc de gralla davant la Moneda o amb els Andes de taló de fons. L’esdeveniment ha tingut un gran ressó mediàtic i ha servit per ajudar als xilens a situar Catalunya i alguns dels nostres valors més apreciats, en el mapa d’aquest món tan globalitzat.
Qualsevol turista despistat podia pensar “vés quines tradicions més rares que tenen els xilens” i de fet, si jo fós una turista despistada hauria pensat: “estan bojos aquests xilens”. Ben mirat, una mica turista despistada ja ho sóc, pero amb la particularitat que això de veure gent fer pujar aquestes torres em sona d’haver-ho vist molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món...
Doncs això, 150 catalans vestits amb espardenyes i faixa es van passejar aquests dies pels llocs més emblematics de la capital xilena per donar a conèixer aquesta tan nostrada tradició.
No anaven sols. Els acompanyaven una colla de xilens que també anaven amb pantalons blancs i faixa. Alguns duien samarreta verda i els altres vermella. Aquests xilens formaven part de les 2 colles castelleres que ja existeixen en aquests moments a Santiago.
Totes dues són colles integrades per joves de pocs recursos que viuen en barris a les afores de la ciutat. Com va arribar aquí aquesta raresa ? Sembla que això s’origina a partir d’un xoc cultural d’uns xilens que estudiaven a BCN i que quan van conèixer aquest estrany costum, van veure en els castells una significació del treball en equip, de ser part d’un engrenatge, de poder fiar-se els uns dels altres. Simplement ho van agafar, ho van exportar amb l’ajut dels castellers de Vilafranca i ha funcionat com a model d’integració a Xile.
Sigui com sigui, ha estat una experiència molt gratificant poder veure enfilar els castells a toc de gralla davant la Moneda o amb els Andes de taló de fons. L’esdeveniment ha tingut un gran ressó mediàtic i ha servit per ajudar als xilens a situar Catalunya i alguns dels nostres valors més apreciats, en el mapa d’aquest món tan globalitzat.
Felicitats castellers de Vilafranca!
Es poden veure videos de les seves actuacions a: http://www.castellersaxile.blogspot.com/
1 comentario:
eeeh, que la primera foto (la más artíshtica) es meva.
I sí, macos macos els castellers
El secretari de la ambaixadora :)
(i fotografs artishtico).
Publicar un comentario