El meu aniversi sempre havia coincidit amb el retorn al colegi després de les vacances de Nadal i a l’inici de les rebaixes d’hivern, per la qual cosa era lògica la brometa fàcil que m’havien trobat de saldo…
Complir anys volia dir paisatge de depressions post-vacacionals al cole (encara més quan coincidia en dilluns) i dies d’hivern curts i freds. Per aquest motiu, i quan encara celebravem això de fer anys amb els amics a casa menjant Ganxitos, triangles de Pa Bimbo amb Nocilla o Paté la Piara i bebent Coca Cola o Fanta Naranja, les meves festes d’aniversari eren traspassades pel meu sant, el 29 de juliol.
Aquest any, però, el 10 de gener m’ha enganxat a un lloc del món on totes les estacions van al revés i el meu aniversari ha coincidit en ple estiu. Però no només això, m’ha enganxat a un lloc on els aniversaris es celebren molt i s’acostumen a fer a casa amb els amics.
Els Ganxitos són substituits per “maní” (cacahuets) i els triangles de Pa Bimbo per galetes salades amb alguna salsa o una “pasta de ave”, segons els gustos. Per regar-ho, unes bones “chelas” (cerveses) i per animar la Coca Cola o la Fanta se’ls hi afegeix un rajolí de Ron o Pisco.
En Fabián, malgrat la seva predilecció per vesprades tranquiles al sofà de casa amb els seus “perritos regalones”, va armar-se de valor convidant a tots els amics que m’ha presentat en aquests mesos d’ocupació que faig a casa seva.
Va ser una festa molt maca amb un toc multicultural. Pel què fa al tema gastronòmic, el pisco sauer artesanal remullava la truita de patates, gentilesa de l’Helena, una amiga de Girona que, en el seu viatge pel Con Sud va fer una parada tècnica a Pudahuel.
Pel que fa al tema folklòric, es van ballar, amb estil totalment lliure, cuecas chilenes i sardanes catalanes. I això, rises, converses trivials amb bons amics, bufada d’espelmes de rigor, i fins i tot van caure alguns regals, un sobretot, de gran valor emocional i artishtic: un àlbum on la meva aventura a Amèrica és un conte (sortosament més alegre del que ens té acostumats als lectors de “recovecos”) il·lustrada amb les millors fotos d’aquests reporters de National Geografic que estem fets.
Complir anys volia dir paisatge de depressions post-vacacionals al cole (encara més quan coincidia en dilluns) i dies d’hivern curts i freds. Per aquest motiu, i quan encara celebravem això de fer anys amb els amics a casa menjant Ganxitos, triangles de Pa Bimbo amb Nocilla o Paté la Piara i bebent Coca Cola o Fanta Naranja, les meves festes d’aniversari eren traspassades pel meu sant, el 29 de juliol.
Aquest any, però, el 10 de gener m’ha enganxat a un lloc del món on totes les estacions van al revés i el meu aniversari ha coincidit en ple estiu. Però no només això, m’ha enganxat a un lloc on els aniversaris es celebren molt i s’acostumen a fer a casa amb els amics.
Els Ganxitos són substituits per “maní” (cacahuets) i els triangles de Pa Bimbo per galetes salades amb alguna salsa o una “pasta de ave”, segons els gustos. Per regar-ho, unes bones “chelas” (cerveses) i per animar la Coca Cola o la Fanta se’ls hi afegeix un rajolí de Ron o Pisco.
En Fabián, malgrat la seva predilecció per vesprades tranquiles al sofà de casa amb els seus “perritos regalones”, va armar-se de valor convidant a tots els amics que m’ha presentat en aquests mesos d’ocupació que faig a casa seva.
Va ser una festa molt maca amb un toc multicultural. Pel què fa al tema gastronòmic, el pisco sauer artesanal remullava la truita de patates, gentilesa de l’Helena, una amiga de Girona que, en el seu viatge pel Con Sud va fer una parada tècnica a Pudahuel.
Pel que fa al tema folklòric, es van ballar, amb estil totalment lliure, cuecas chilenes i sardanes catalanes. I això, rises, converses trivials amb bons amics, bufada d’espelmes de rigor, i fins i tot van caure alguns regals, un sobretot, de gran valor emocional i artishtic: un àlbum on la meva aventura a Amèrica és un conte (sortosament més alegre del que ens té acostumats als lectors de “recovecos”) il·lustrada amb les millors fotos d’aquests reporters de National Geografic que estem fets.
Una altra vegada i sempre, gràcies Fabián!
1 comentario:
De res... sempre, de res.
Hay ocasiones que ameritan cuentos más alegres. Y personas que se merecen (mis)fotos artishticas :)
(Tu alegría también es un regalo).
Abrazo.-
Publicar un comentario