Fa 3 mesos que sóc a Xile i em començo a adonar de com de ràpid passarà aquesta aventura i com em costarà deixar enrere tot el que estic visquent aquí un cop s'acabi la beca.
El divendres passat anavem a la festa de comiat de la Mercè. És una altra catalana que ha vingut a Xile, però en el seu cas, a estudiar. Ella també s'ha quedat presa d'aquest racó de món i en el seu moment va allargar uns mesos més la seva estada. Ara que ha de tornar a Catalunya si o si, va voler reunir als amics que ha fet aquí, ja sigui a la universitat o a la Joventut del Centre Català.
Tenia un grup d'amics ben nombrós, la Mercè, tots al voltant d'una brasa, com és costum aquí, menjant carn i choripanes. Ens ho vam passar molt bé ballant merengue, salsa, pachanga i fins i tot regeton (!), però malgrat la festa i els riures que vam fer, sempre queda aquell regust amarg que té haver-se de dir a reveure.
La Mercè no és la única amiga que torna a Catalunya. Hi ha la Clàudia i l'Anna que marxen aviat, elles han passat anys aquí. Habien vingut per amor com molts catalans i catalanes que es troben aquí. Quin misteriòs poder de seducció deu tenir Xile i la seva gent per a tants catalans?
També marxarà en Carlos, qui un cop titulat en Construcció Civil, se'n va a Barcelona per continuar estudiant i guadir plenament del nostre "tu mateix"... deu ser recíproca, la seducció! Tots ells es trobaran aviat allà. Jo confio retrobar-los quan torni el juny. Però aleshores s'haurà acabat una etapa i jo també hauré dit a reveure a tants amics que he fet aquí.
La il·lusió de tornar a veure a tothom qui m'espera a Catalunya i retrobar la que durant tant de temps va ser la quotidianitat de moure's pels carrers de sempre, no treurà aquella enyorança que provoca cremar etapes, allunyar-se de moments i persones que passaran a ocupar tants arxius en la memòria i "recovecos" al cor.
Nota: Publicat a Pessics de Xile a Bloc.cat el 3 de desembre de 2008
El divendres passat anavem a la festa de comiat de la Mercè. És una altra catalana que ha vingut a Xile, però en el seu cas, a estudiar. Ella també s'ha quedat presa d'aquest racó de món i en el seu moment va allargar uns mesos més la seva estada. Ara que ha de tornar a Catalunya si o si, va voler reunir als amics que ha fet aquí, ja sigui a la universitat o a la Joventut del Centre Català.
Tenia un grup d'amics ben nombrós, la Mercè, tots al voltant d'una brasa, com és costum aquí, menjant carn i choripanes. Ens ho vam passar molt bé ballant merengue, salsa, pachanga i fins i tot regeton (!), però malgrat la festa i els riures que vam fer, sempre queda aquell regust amarg que té haver-se de dir a reveure.
La Mercè no és la única amiga que torna a Catalunya. Hi ha la Clàudia i l'Anna que marxen aviat, elles han passat anys aquí. Habien vingut per amor com molts catalans i catalanes que es troben aquí. Quin misteriòs poder de seducció deu tenir Xile i la seva gent per a tants catalans?
També marxarà en Carlos, qui un cop titulat en Construcció Civil, se'n va a Barcelona per continuar estudiant i guadir plenament del nostre "tu mateix"... deu ser recíproca, la seducció! Tots ells es trobaran aviat allà. Jo confio retrobar-los quan torni el juny. Però aleshores s'haurà acabat una etapa i jo també hauré dit a reveure a tants amics que he fet aquí.
La il·lusió de tornar a veure a tothom qui m'espera a Catalunya i retrobar la que durant tant de temps va ser la quotidianitat de moure's pels carrers de sempre, no treurà aquella enyorança que provoca cremar etapes, allunyar-se de moments i persones que passaran a ocupar tants arxius en la memòria i "recovecos" al cor.
Nota: Publicat a Pessics de Xile a Bloc.cat el 3 de desembre de 2008
No hay comentarios.:
Publicar un comentario