Després de quatre dies en què havia fet sol i fins i tot una mica de calor al migdia, el dissabte es va aixecar gris i fred de nou.
El divendres havia conegut als joves del centre català, entre ells la Clàudia, una noia de Castelló d'Empúries que fa uns quatre anys que viu a Xile i que és tot un nervi. Ja hem quedat que una estona d'aquestes em farà una ruta per conèixer la ciutat.
Dissabte va ser el primer dia que em vaig aixecar a una hora raonable coneixent la meva gran afició a dormir, per la qual cosa vaig deduir que ja m'he acostumat a l'horari d'aquí.
El divendres haviem anat a dormir tard xerrant dels contes i poemes que escriu en Fabián (us recomano que entreu al seu blog!).
Com que el dia no hi acompanyava, vaig decidir que deixaria la visita turística a la ciutat per un altre dia més clar i alegre. Amb en Fabián vam anar a fer la compra de tota la setmana i ens vam dedicar a cuinar mentre parlavem de les històries de les nostres vides.
Al vespre estava invitada a casa l'Anna Llenas, una noia de Girona que també fa uns quatre anys que viu a Xile i amb qui tenim amics comuns a Catalunya: en David Vila, en Narcís Sastre, en Xavier Montoya i l'Anna Brunsó.
Viu amb la seva parella, l'Alejandro, un noi xilè que parla català amb accent gironí, a la comuna de Providencia (municipi dins de Santiago, però bé, ja parlaré de les divisions administratives a un altre post).
Tenen un pis molt acollidor amb unes vistes molt xules d'un barri que havia estat de cases unifamiliars i on hi proliferen grans edificacions de departamentos (com li diuen aquí).
Ens vam "juntar" 10 amics de l'Anna i l'Alejandro entre ells la Clàudia i jo. Vam estar bevent mango sauer (una adaptació d'una beguda tradicional aquí que es diu Pisco Sauer i que es sol pendre d'aperitu) i xerrant de tot allò que s'ha de conèixer del país (quanta feina que se'm gira!) entre moltes altres coses.
El diumenge amb la "caña" (ressaca a la xilena) tampoc tenia el cos per a garies visites turístiques. El vaig dedicar a ajudar a fer una mica de neteja general a la casa, jugar amb els gossos i mirar una película molt recomanable, però que no és xilena, que es diu "los niños del paraíso".
Al vespre anavem al teatre amb en Fabián i unes amigues seves, la Paola (a qui havia conegut feia una setmana quan em va venir a buscar a l'aeroport) i la Maria José. Per coses aquelles que passen a la vida, va resultar que vam arribar una hora més tard de l'inici de la funció&i per tant vam decidir anar a fer un onze (el berenar a Xile) a la plaça Brazil.
El barri on es situa aquesta plaça té molts bars i molt ambient universitari. El bar era petit però molt xulo amb cambrers guapots, tot i que jo diria que "tomavan otra micro". Les micros són autobusos aquí, però la frase no es refereix precisament del Transanitago. Allà vaig provar els Panqueques (crêps a la xilena) amb Nutella (per no perdre els bons costums).
Per no perdre altres bons costums, quan vam arribar a casa vam mirar Nip/Tuck tot i que es feia molt estrany sentir a parlar el doctor Troy i el Magnamara com si fossin personatges d'una telenovela veneçolana!
Nota: Publicat a Pessics de Xile a Bloc.cat el 10 de setembre de 2007
El divendres havia conegut als joves del centre català, entre ells la Clàudia, una noia de Castelló d'Empúries que fa uns quatre anys que viu a Xile i que és tot un nervi. Ja hem quedat que una estona d'aquestes em farà una ruta per conèixer la ciutat.
Dissabte va ser el primer dia que em vaig aixecar a una hora raonable coneixent la meva gran afició a dormir, per la qual cosa vaig deduir que ja m'he acostumat a l'horari d'aquí.
El divendres haviem anat a dormir tard xerrant dels contes i poemes que escriu en Fabián (us recomano que entreu al seu blog!).
Com que el dia no hi acompanyava, vaig decidir que deixaria la visita turística a la ciutat per un altre dia més clar i alegre. Amb en Fabián vam anar a fer la compra de tota la setmana i ens vam dedicar a cuinar mentre parlavem de les històries de les nostres vides.
Al vespre estava invitada a casa l'Anna Llenas, una noia de Girona que també fa uns quatre anys que viu a Xile i amb qui tenim amics comuns a Catalunya: en David Vila, en Narcís Sastre, en Xavier Montoya i l'Anna Brunsó.
Viu amb la seva parella, l'Alejandro, un noi xilè que parla català amb accent gironí, a la comuna de Providencia (municipi dins de Santiago, però bé, ja parlaré de les divisions administratives a un altre post).
Tenen un pis molt acollidor amb unes vistes molt xules d'un barri que havia estat de cases unifamiliars i on hi proliferen grans edificacions de departamentos (com li diuen aquí).
Ens vam "juntar" 10 amics de l'Anna i l'Alejandro entre ells la Clàudia i jo. Vam estar bevent mango sauer (una adaptació d'una beguda tradicional aquí que es diu Pisco Sauer i que es sol pendre d'aperitu) i xerrant de tot allò que s'ha de conèixer del país (quanta feina que se'm gira!) entre moltes altres coses.
El diumenge amb la "caña" (ressaca a la xilena) tampoc tenia el cos per a garies visites turístiques. El vaig dedicar a ajudar a fer una mica de neteja general a la casa, jugar amb els gossos i mirar una película molt recomanable, però que no és xilena, que es diu "los niños del paraíso".
Al vespre anavem al teatre amb en Fabián i unes amigues seves, la Paola (a qui havia conegut feia una setmana quan em va venir a buscar a l'aeroport) i la Maria José. Per coses aquelles que passen a la vida, va resultar que vam arribar una hora més tard de l'inici de la funció&i per tant vam decidir anar a fer un onze (el berenar a Xile) a la plaça Brazil.
El barri on es situa aquesta plaça té molts bars i molt ambient universitari. El bar era petit però molt xulo amb cambrers guapots, tot i que jo diria que "tomavan otra micro". Les micros són autobusos aquí, però la frase no es refereix precisament del Transanitago. Allà vaig provar els Panqueques (crêps a la xilena) amb Nutella (per no perdre els bons costums).
Per no perdre altres bons costums, quan vam arribar a casa vam mirar Nip/Tuck tot i que es feia molt estrany sentir a parlar el doctor Troy i el Magnamara com si fossin personatges d'una telenovela veneçolana!
Nota: Publicat a Pessics de Xile a Bloc.cat el 10 de setembre de 2007
No hay comentarios.:
Publicar un comentario