A Xile aquests dies estan de festes. Si mai he tingut algun dubte de com és la bandera xilena, ja puc asegurar que després de 15 dies a Santiago, m'ha quedat claríssim el seu disseny per sempre més.
Avui, dimarts 18, celebren el dia de la independència tot i que, tècnicament, l'haurien de celebrar al febrer. El 18 de setembre de 1910 es va formar una mena de junta governada amb poca entesa per xilens i espanyols. D'aquí s'incicià la guerra per la independència que va finalitzar el 12 de febrer de 1918.
Sigui com sigui, els xilens poden celebrar una festa que no podem celebrar els catalans. I, com que poden, ho aprofiten! Això ha significat 5 dies festius: el cap de setmana, el 18 i el 19 (dia de les forces aramades) i el 17 que quedava al mig i l'han fet "feriado" per llei aquest any.
Tot Santiago està empastifat de banderes: banderes a les cases (i això és llei: increíble això del patriotisme per decret!!), banderoles als cotxes, banderes de regal als súpers per compres superiors a 1.400 pesos, venedors ambulants de banderes de tots tamanys a cada semàfor, banderoles a les ramades, als estels que fan volar els nens, als anuncis de publicitat,&a tot arreu!!!
Però malgrat tota aquesta decoració la ciutat està semi desèrtica! La majoraia de santiaguenys ha aprofitat per marxar de la ciutat i anar a la costa o al sud.
Jo he tingut la oportunitat de conèixer una zona de Xile fantàstica aquests dies! En Federico m'ha convidat a la seva cabanya a Caburgua.
Caburgua és un poblet que queda a la costa d'un llac a la 9a regió (això queda bastant cap al sud i a la falda dels Andes, molt a prop de la frontera amb Argentina). És un lloc fantàstic amb grans llacs i volcans nevats que encara fumegen. És un lloc de pau i una tranquilitat absoluta.
Tot i que ja és bastant turístic, sobretot els dos pobles principals (Pucón i Villarrica), encara hi ha grans espais gairebé verges. Les cases són totes de fusta però es nota una gran diferència entre les que les tenen de segona residència i les de qui hi viu tot l'any.
La vida allà no sembla gens fàcil, tant recòndit! Els camps són bàsicament de pastura i tant pot haver-hi xais com vaques. Fins i tot els pots trobar compartint espai amb algun porc, gallines i oques.
El tusisme és una gran font d'ingressos. Els pobles són típics de muntanya. Hi ha alguna pista d'esquí i moltes termes (la zona és volcànica i hi ha moltes piscines naturals d'aigua calenta) però quan més s'omple és a l'estiu perquè les platges dels llacs són més maques que les del mar i s'hi pot practicar qualsevol tipus d'esport d'aventura i auquàtic.
Molta de la gent de la zona es dedica també a mantenir les cases de segona residència i procurar tot el que necessiten les persones que les ocupen en dies festius com aquests: subministrament de queviures, "nanas" per cuidar els petits, etc.
Les cases de segona residència proliferen i a tot arreu veus que hi ha terrenys i cabanyes en venda. Malgrat quedar tant terreny, aquest negoci m'ha preocupat una mica. Es construeix a la llera dels llacs. Això dificulta l'accés de les persones que no hi tenen propietat a les caletes i platges. Suposo que hi ha una llei de "costes" però no sé fins a quin punt es respecta o es fa respectar&només espero que Xile aprengui de llocs com Catalunya on, ara que ja tenim la Costa Brava feta un cromo ens hem posat a destrossar el Pirineu. Ells encara hi són a temps...
Avui, però, ja sóc a Santiago i encara queden Festes patria per endavant. Avui vull conèixer les ramades o fondes, ballar cueca i menjar "empanadas" i beure "chicha de uva"!
(Totes les fotos les podeu veure en aquest mateix bloc, al menú de la dreta hi ha un apartat que es diu àlbum on hi vaig penjant les fotos!)
Nota: Publicat a Pessics de Xile Bloc.cat el 18 de setembre de 2007
Avui, dimarts 18, celebren el dia de la independència tot i que, tècnicament, l'haurien de celebrar al febrer. El 18 de setembre de 1910 es va formar una mena de junta governada amb poca entesa per xilens i espanyols. D'aquí s'incicià la guerra per la independència que va finalitzar el 12 de febrer de 1918.
Sigui com sigui, els xilens poden celebrar una festa que no podem celebrar els catalans. I, com que poden, ho aprofiten! Això ha significat 5 dies festius: el cap de setmana, el 18 i el 19 (dia de les forces aramades) i el 17 que quedava al mig i l'han fet "feriado" per llei aquest any.
Tot Santiago està empastifat de banderes: banderes a les cases (i això és llei: increíble això del patriotisme per decret!!), banderoles als cotxes, banderes de regal als súpers per compres superiors a 1.400 pesos, venedors ambulants de banderes de tots tamanys a cada semàfor, banderoles a les ramades, als estels que fan volar els nens, als anuncis de publicitat,&a tot arreu!!!
Però malgrat tota aquesta decoració la ciutat està semi desèrtica! La majoraia de santiaguenys ha aprofitat per marxar de la ciutat i anar a la costa o al sud.
Jo he tingut la oportunitat de conèixer una zona de Xile fantàstica aquests dies! En Federico m'ha convidat a la seva cabanya a Caburgua.
Caburgua és un poblet que queda a la costa d'un llac a la 9a regió (això queda bastant cap al sud i a la falda dels Andes, molt a prop de la frontera amb Argentina). És un lloc fantàstic amb grans llacs i volcans nevats que encara fumegen. És un lloc de pau i una tranquilitat absoluta.
Tot i que ja és bastant turístic, sobretot els dos pobles principals (Pucón i Villarrica), encara hi ha grans espais gairebé verges. Les cases són totes de fusta però es nota una gran diferència entre les que les tenen de segona residència i les de qui hi viu tot l'any.
La vida allà no sembla gens fàcil, tant recòndit! Els camps són bàsicament de pastura i tant pot haver-hi xais com vaques. Fins i tot els pots trobar compartint espai amb algun porc, gallines i oques.
El tusisme és una gran font d'ingressos. Els pobles són típics de muntanya. Hi ha alguna pista d'esquí i moltes termes (la zona és volcànica i hi ha moltes piscines naturals d'aigua calenta) però quan més s'omple és a l'estiu perquè les platges dels llacs són més maques que les del mar i s'hi pot practicar qualsevol tipus d'esport d'aventura i auquàtic.
Molta de la gent de la zona es dedica també a mantenir les cases de segona residència i procurar tot el que necessiten les persones que les ocupen en dies festius com aquests: subministrament de queviures, "nanas" per cuidar els petits, etc.
Les cases de segona residència proliferen i a tot arreu veus que hi ha terrenys i cabanyes en venda. Malgrat quedar tant terreny, aquest negoci m'ha preocupat una mica. Es construeix a la llera dels llacs. Això dificulta l'accés de les persones que no hi tenen propietat a les caletes i platges. Suposo que hi ha una llei de "costes" però no sé fins a quin punt es respecta o es fa respectar&només espero que Xile aprengui de llocs com Catalunya on, ara que ja tenim la Costa Brava feta un cromo ens hem posat a destrossar el Pirineu. Ells encara hi són a temps...
Avui, però, ja sóc a Santiago i encara queden Festes patria per endavant. Avui vull conèixer les ramades o fondes, ballar cueca i menjar "empanadas" i beure "chicha de uva"!
(Totes les fotos les podeu veure en aquest mateix bloc, al menú de la dreta hi ha un apartat que es diu àlbum on hi vaig penjant les fotos!)
Nota: Publicat a Pessics de Xile Bloc.cat el 18 de setembre de 2007
No hay comentarios.:
Publicar un comentario