Per fugir una mica de Santiago i aprofitant que, a l’altra banda de la cordillera hi ha dues becades als centres catalans de Paraná i Buenos Aires, vam fer un canvi d’aires amb en Fabián, i un divendres al vespre ens plantavem a l’aeroport Ezeiza de la capital Argentina.
Buenos Aires és una ciutat enorme, desconcertant i contradictòria. Malgrat l’aparent simplicitat del joc de quadrícula de carrers i de grans avingudes, és extremadament caòtica i desordenada. Té un aire glamuròs i al mateix temps de brutícia, pobresa i decadència.
Les més grans diferències socials i econòmiques es barregen en tots els carrers i barris. Pots passar per Santiago de Chile pensant que la pobresa en aquest país és residual, però a Buenos Aires no es pot defugir aquesta realitat que colpeja en cada cantonada, en cada bolleteria de Subte o en el moment més inesperat.
Passejar per les grans avingudes com 9 de julio o Corrientes és rebre cada dècima de segon un impacte publicitari. Cartells de les més variades dimensions i de les temàtiques més diverses, botigues des de Santeries fins a quantitats interminables de llibreries de vell, teatres, cinemes, minimarkets, etc. Tot en grans dimensions i gegantines quantitats.
Tot és magnificat i exagerat. Una bona proba d’això ho resumeix el Bife Chorizo, un tros de carn de grans proporcions que es pot provar en qualsevol parrilla de la ciutat amb garanties de no quedar amb gana.
El Transantiago és un luxe davant dels transports públics de Buenos Aires. Si les monedes no t’arriben a un peso, ja no pots agafar el Colectivo (autobusos decorats de milers de colors diferents) i agafar el Subte és un esport de risc.
Buenos Aires té barris fantàstics de gran atractiu i amb molta personalitat. Es respira, al contrari que a Santiago, molt amor propi, molta seguretat en el que són malgrat tot el que han passat.
La nostra amfitriona, la Núria, ens va portar als llocs més típics com la plaza de 25 de mayo o Puerto Madero, i a llocs ben amagats i autèntics com una tangueria on el caràcter “porteño” es transpira per tots els racons del local.
Amb la Mireia, en Fabián i la Núria vam passar uns dies terapèutics i malgrat algun o altre ensurt, vam gaudir d’una ciutat que ens rebia amb una temperatura agradable i mostrant tota la seva màgia i encant.
Buenos Aires és una ciutat enorme, desconcertant i contradictòria. Malgrat l’aparent simplicitat del joc de quadrícula de carrers i de grans avingudes, és extremadament caòtica i desordenada. Té un aire glamuròs i al mateix temps de brutícia, pobresa i decadència.
Les més grans diferències socials i econòmiques es barregen en tots els carrers i barris. Pots passar per Santiago de Chile pensant que la pobresa en aquest país és residual, però a Buenos Aires no es pot defugir aquesta realitat que colpeja en cada cantonada, en cada bolleteria de Subte o en el moment més inesperat.
Passejar per les grans avingudes com 9 de julio o Corrientes és rebre cada dècima de segon un impacte publicitari. Cartells de les més variades dimensions i de les temàtiques més diverses, botigues des de Santeries fins a quantitats interminables de llibreries de vell, teatres, cinemes, minimarkets, etc. Tot en grans dimensions i gegantines quantitats.
Tot és magnificat i exagerat. Una bona proba d’això ho resumeix el Bife Chorizo, un tros de carn de grans proporcions que es pot provar en qualsevol parrilla de la ciutat amb garanties de no quedar amb gana.
El Transantiago és un luxe davant dels transports públics de Buenos Aires. Si les monedes no t’arriben a un peso, ja no pots agafar el Colectivo (autobusos decorats de milers de colors diferents) i agafar el Subte és un esport de risc.
Buenos Aires té barris fantàstics de gran atractiu i amb molta personalitat. Es respira, al contrari que a Santiago, molt amor propi, molta seguretat en el que són malgrat tot el que han passat.
La nostra amfitriona, la Núria, ens va portar als llocs més típics com la plaza de 25 de mayo o Puerto Madero, i a llocs ben amagats i autèntics com una tangueria on el caràcter “porteño” es transpira per tots els racons del local.
Amb la Mireia, en Fabián i la Núria vam passar uns dies terapèutics i malgrat algun o altre ensurt, vam gaudir d’una ciutat que ens rebia amb una temperatura agradable i mostrant tota la seva màgia i encant.
1 comentario:
¿Cuánto tiempo se necesita para conocer de verdad una ciudad? Seguro más que 5 días de turista...
Baires, sin duda, es mucho más que el tango y Gardel, que Maradona y Boca (y el "Caminito" que el tiempo ha pintado), más que una Moria patéticamente radiante de silicona; Baires es lo que hay más allá de la línea de un tren que quizá ya no pasa; es el niño que juega tras la puerta pintada, allá al fondo del conventillo; Baires es la mano que escribió o pintó en el muro que retratamos...
Es la Plaza de Mayo de los jueves que no vivimos, de blancos pañuelos, corajudos y tristes...
Baires es la gente que no conocimos.
(Y los amores que no tuvimos).
Y una canción de Sabina resonando en mi cabeza:
"Y al llegar a la Plaza de Mayo/ me dio por llorar / y me puse a gritar dónde estás..."
Baires son catalanas acogedoras y aventureras...
Cuando Buenos Aires no sea más que un lejano recuerdo, estará asociado al nombre de Marta... una gran compañera de viaje!!
Publicar un comentario