La 406 és una ruta del Transantiago que permet prendre conciència d'unes diferències socials molt evidents a Xile. La ruta ressegueix la columna vertebral de la ciutat, l'Avenida Alameda, unint un barri humil de la ciutat com és Pudahuel amb un barri benestant com Las Condes.
Pudahuel és un barri residencial proper a l'aeroport i a la zona industrial, amb casetes adosades amb voreres a mig construir, paviments plens de clots, jardins polsossos a falta de gespa i carrers poc il·luminats. Sorprenen els alts reixats amb què es protegeixen dels lladres la majoria de les cases.
També hi ha petits comerços, botigues de menjar preparat, gimnàs, perruqueries i estètiques però que no tenen ni de lluny el glamour i els nivells higènics dels malls (centres comercials) o de les botigues de carrers com Alonso de Córdova, on es concentren les marques més fashion del moment a nivell internacional i galeries d'art d'alt estanding.
La gent que viu en aquesta comuna i les dels voltants, és de classe treballadora i segurament amb sous mínims que compliquen bastant arribar a final de mes a un país car de viure-hi, però exemple i referent de creixement econòmic pels països del Con Sud.
Las Condes és un barri de blocs de pisos amb entrades molt senyorials i amb un conserge que truca al "departamento" on vols anar. Molts dels blocs tenen bonics jardins de gespa, piscines o sortidors que ni les fonts de Montjuïc. Paradoxalement, no hi ha tants reixats tot i que les mesures de seguretat també hi són ben presents.
Les famílies que viuen en aquesta comuna tenen nivells salarials bastant superiors a les que es situen a l'est de la ciutat. De totes maneres un pis d'uns quants metres quadrats, allà pot valer igual que un zulo al carrer del Carme com el que m'he comprat jo.
Moltes llars tenen dona de fer feines o "nana", que segurament agafen la micro 406 o la línia 1 del metro per arribar al seu lloc de treball. També hi ha qui té aquestes empleades "de puertas a dentro", és a dir, que viuen amb la mateixa familia.
La mà d'obra és tant barata que tenir ajuda a la llar és un luxe que moltes famílies d'aquests barris es poden permetre.
Els baixos salaris fan que hi hagi molts llocs de treball que a Catalunya han anat despareixent com els de qui omplen el dipòsit de gasolina i, pel mateix preu, netegen el vidre del cotxe, o d'altres que fins i tot poden semblar absurds, com assistents que omplen les bosses a supermercats i botigues, o de persones que es dediquen a ajudar a trobar aparcament als carrers de la zona alta.
També hi ha molta venda ambulant del que sigui (xiclets, mitges, maquillatge, "barquillos" o neules, flors, estris pel cotxe, banderoles, pizzes, empanades, etc.), tarotistes i gent que demana almoïna de formes molt variades (cantant, recitant, explicant acudits, etc.). També es pot veure un gran nombre de persones sense llar així com grans quanitats de gossos abandonats.
No cal venir a Xile per veure que el món es divideix entre rics i pobres i que això explica el perquè uns tenen unes oportunitats que d'altres no tindran mai. A Catalunya aquesta diferència també hi és i moltes vegades és més fàcil de veure del que ens volem creure, no obstant, aquí la desigualtat es mostra tan crua i evident com ho és a tot arreu.
Nota: Publicat a Pessics de Xile Bloc.cat el 8 d'octubre de 2007
Pudahuel és un barri residencial proper a l'aeroport i a la zona industrial, amb casetes adosades amb voreres a mig construir, paviments plens de clots, jardins polsossos a falta de gespa i carrers poc il·luminats. Sorprenen els alts reixats amb què es protegeixen dels lladres la majoria de les cases.
També hi ha petits comerços, botigues de menjar preparat, gimnàs, perruqueries i estètiques però que no tenen ni de lluny el glamour i els nivells higènics dels malls (centres comercials) o de les botigues de carrers com Alonso de Córdova, on es concentren les marques més fashion del moment a nivell internacional i galeries d'art d'alt estanding.
La gent que viu en aquesta comuna i les dels voltants, és de classe treballadora i segurament amb sous mínims que compliquen bastant arribar a final de mes a un país car de viure-hi, però exemple i referent de creixement econòmic pels països del Con Sud.
Las Condes és un barri de blocs de pisos amb entrades molt senyorials i amb un conserge que truca al "departamento" on vols anar. Molts dels blocs tenen bonics jardins de gespa, piscines o sortidors que ni les fonts de Montjuïc. Paradoxalement, no hi ha tants reixats tot i que les mesures de seguretat també hi són ben presents.
Les famílies que viuen en aquesta comuna tenen nivells salarials bastant superiors a les que es situen a l'est de la ciutat. De totes maneres un pis d'uns quants metres quadrats, allà pot valer igual que un zulo al carrer del Carme com el que m'he comprat jo.
Moltes llars tenen dona de fer feines o "nana", que segurament agafen la micro 406 o la línia 1 del metro per arribar al seu lloc de treball. També hi ha qui té aquestes empleades "de puertas a dentro", és a dir, que viuen amb la mateixa familia.
La mà d'obra és tant barata que tenir ajuda a la llar és un luxe que moltes famílies d'aquests barris es poden permetre.
Els baixos salaris fan que hi hagi molts llocs de treball que a Catalunya han anat despareixent com els de qui omplen el dipòsit de gasolina i, pel mateix preu, netegen el vidre del cotxe, o d'altres que fins i tot poden semblar absurds, com assistents que omplen les bosses a supermercats i botigues, o de persones que es dediquen a ajudar a trobar aparcament als carrers de la zona alta.
També hi ha molta venda ambulant del que sigui (xiclets, mitges, maquillatge, "barquillos" o neules, flors, estris pel cotxe, banderoles, pizzes, empanades, etc.), tarotistes i gent que demana almoïna de formes molt variades (cantant, recitant, explicant acudits, etc.). També es pot veure un gran nombre de persones sense llar així com grans quanitats de gossos abandonats.
No cal venir a Xile per veure que el món es divideix entre rics i pobres i que això explica el perquè uns tenen unes oportunitats que d'altres no tindran mai. A Catalunya aquesta diferència també hi és i moltes vegades és més fàcil de veure del que ens volem creure, no obstant, aquí la desigualtat es mostra tan crua i evident com ho és a tot arreu.
Nota: Publicat a Pessics de Xile Bloc.cat el 8 d'octubre de 2007
No hay comentarios.:
Publicar un comentario