Semblava que no arribaria mai el moment que hi tingués tots dos peus a Xile, però ja hi som, en plena aventura a aquest país entaforat entre els Andes i el Pacífic.
El cap encara no hi és del tot, va arribant amb una mica de retard. Em desperto pensant que farà calor (i no) o que almenys farà una mica de solet primaveral (tampoc). A les 6 de la tarda començo a estar cansada i a les 6 del matí em desperto ben desbatllada. Però a aquella hora encara no hi ha els carrers a lloc!
De totes maneres a poc a poc em vaig aclimatant i en res ja seré d'allò més criolla!!!
Visc a un barri bastant humil de la ciutat, Padahuel. És una zona residencial amb casetes molt baixes, d'una sola planta, amb una mica de pati a darrera. Els carrers estan poc esfaltats i les voreres són un patchwork dels que fa la Galieta de diferents tipus de rajola, en els trossos on n'hi ha.
El barri és molt tranquil i sembla segur tot i que no indica el mateix els nombrosos reixats que tenen els patis de les cases i les finestres.
En Fabián m'ha acollit molt bé a casa seva. Ell és professor a un institut professional relacionat amb comunicació i periodisme. També és actor i fa teiatru amb una companyia amateur.
En Fabián no viu sol, viu amb en Tristán i en Xai. Ara, a més, té a 2 enxufades, a mi mateixa i a la Candela, una gosseta de carrer. Aquest noi té un cor immens i no només es dedica a acollir catalans despistats, sinó que també recull gossos abandonats i, després de passar-los una bona ITV, els dóna a amics i coneguts que se'n fan càrrec. Pobre noi, té molta feina perquè a Santiago hi ha un munt de gossos abandonats!
De la ciutat encara conec poc i del Centre Català també. Però tot això ho reservo per un proper post!
Nota 1: Publicat a Pessics de Xile Bloc.cat el 4 de setembre de 2007
Nota 2: Foto de l'artishta integralsh Fabián Cordero i Pastene
5 comentarios:
Això promet. Espero que no et cansis d'escriure!
Estem en contacte. Una abraçada ben forta des de les antípodes d'on ets tu!
siso
Ei guapa, com mola això que vagis penjant les teves impressions, sensacions, opinions, ... de la teva nova aventura xilena. Així sembla que tots la poguem compartir ni que sigui una miquetaT'envio un petonàs ben fort i una abraçada que t'ajudi a passar el fred que us fa en aquest hivern xilè
Sònia
Publicat per Sònia el 4 de setembre de 2007
Ei Marta! M'alegro que t'hagis decidit a activar el bloc... ja em cansava de mirar-lo cada cinc minuts i no trobar-hi cap actualització...Sobre el fred que fa rai... pensa que tu ara vas de cara a la primavera, mentre que aquí anem cap a l'hivern. En tot cas, mentre faci fred sempre pots prendre't un bon pisco sour per entrar en calor. Si encara no n'has provat cap, segur que no passa del dia que coneguis en Federico!Apa, una abraçada i compte que no et pugi massa la sang al cap, que això de viure 9 mesos cap per avall no pot ser bó de cap manera!
Publicat per Joan el 6 de setembre de 2007
Des de California seguirem les teves aventures, nosaltres estem a la meitat de la nostra. Irem uns dies a Celrá la setmana vinent per veure com ho has deixat tot; i retornarem cap als USA fins a finals d'any.Esperem que facis moltes fotos i que el jetlag et passi rapid. Ara no sabria dir-te si estem mes aprop...o mes lluny....ja mirarem el globus terraqui. Molts de Records des de Santa Rosa !!!
Judit i Jordi
Publicat per Judit i Jordi el 9 de setembre de 2007
Hola Marta quina il·lusió quan he vist el mail!!!! Continua fet aquest bloc perquè els que el llegim ens imaginem que estem al teu costat... Sembla que una de les coses que més et preocupa és el fred.. però aviat marxarà!!! Estem en contacte. Molts records!!!!
Publicat per NuriR el 10 de setembre de 2007
Publicar un comentario