Els dimecres sempre tocava cervesa a l'Irlandès, el nostre bar de capçalera des de que, per motius aliens a "l'organització", ho havia deixat de ser el nostre estimat Excalibur. En els últims mesos, els dimecres s'havien convertit en els dies de reunió d'iCelrà. Fós a l'Irlandès o a La Fàbrica, una ampolla de la Mortiz no hi podia fallar mai.
Els dimecres, a Santiago, són dies de tertúlia en català. No hi ha Moritz, però hi ha un grup de persones que es reuneixen al Centre Català amb la voluntat de parlar de qualsevol cosa amb l'excusa de parlar-la en català.
Les cerveses les reservo per les ocasions al De la òstia, el meu bar de capçalera a Chile. La Moritz és substituïda per la Kunstmann, una cervesa que es fabrica al sud, a Valdivia, i que fa les delícies dels amants del suc d'ordi.
El De la òstia és el bar de l'Edgar, un altre català afincat a Santiago per allò que parlavem de la seducció recíproca. És un local molt acollidor amb una carta estupenda que fa la boca aigua als autòctons que no coneixen la cuina catalano-espanyolo-basca que ofereix i que provoca un atac de salivera amb regust a "morriña" als més nostàlgics de la truita de patates, el pernil ibèric, les croquetes de pollastre i el pinxo de chistorra.
En aquest bar de Providencia un hi troba un trosset de Catalunya des de la carta fins a les parets decorades amb motius catalanuflus, passant per una acurada selecció de música de fons, la senyera que decora un deliciós coulant, l'ocasió de ser atès en català, ja sigui amb accent valencià o central, o la nombrosa cliantela que aprofita l'ocasió per retrobar algun paisà, fer negocis o cantar GOOOL del Barça amb llengua pròpia.
Nota: Publicat a Pessics de Xile a Bloc.cat el 5 de desembre de 2007
Els dimecres, a Santiago, són dies de tertúlia en català. No hi ha Moritz, però hi ha un grup de persones que es reuneixen al Centre Català amb la voluntat de parlar de qualsevol cosa amb l'excusa de parlar-la en català.
Les cerveses les reservo per les ocasions al De la òstia, el meu bar de capçalera a Chile. La Moritz és substituïda per la Kunstmann, una cervesa que es fabrica al sud, a Valdivia, i que fa les delícies dels amants del suc d'ordi.
El De la òstia és el bar de l'Edgar, un altre català afincat a Santiago per allò que parlavem de la seducció recíproca. És un local molt acollidor amb una carta estupenda que fa la boca aigua als autòctons que no coneixen la cuina catalano-espanyolo-basca que ofereix i que provoca un atac de salivera amb regust a "morriña" als més nostàlgics de la truita de patates, el pernil ibèric, les croquetes de pollastre i el pinxo de chistorra.
En aquest bar de Providencia un hi troba un trosset de Catalunya des de la carta fins a les parets decorades amb motius catalanuflus, passant per una acurada selecció de música de fons, la senyera que decora un deliciós coulant, l'ocasió de ser atès en català, ja sigui amb accent valencià o central, o la nombrosa cliantela que aprofita l'ocasió per retrobar algun paisà, fer negocis o cantar GOOOL del Barça amb llengua pròpia.
Nota: Publicat a Pessics de Xile a Bloc.cat el 5 de desembre de 2007
No hay comentarios.:
Publicar un comentario