Trauma climàtic

A Xile no hi ha l'anunci del Corte Inglés que decideix quan comença el Nadal. Un pren consiciència que s'apropen aquestes dates perquè les cases es recarreguen de llums i els arbres de boles de colors, les botigues i Malls (centres comercials) fan promocions nadalenques variades, els supermercats s'omplen de Pans de Pascua i a la tele o a la ràdio tot el dia sonen els "gingle bells" i una teladradora musiqueta dels magatzems Falabella que repeteix fins a la sacietat "Pascua feliz para todos".

Calçar sandàlies tot el dia i patir aquestes calors insuportables (sort que de nit refresca), fa que encara et puguis sorprendre quan ensopegues amb un arbre de Nadal gegantí enmig de la Plaça de Armas, gentilesa de la Coca Cola, o amb un Viejito Pascuero que regaliama de suor sota aquell vestit asfixiant suportant els nens que li volen estirar la barba.

S'apropen festes molt familiars, de menjades amb grans valors calòrics i jo que em moro per un bon gazpatxo de tetrabric (nyami!), una bona clareta a alguna terrassa o una bona remullada a la platja. Només pensar en la idea de menjar coses tan típiques com els turrons, l'escudella o els canalons ja m'entren sufocades.

D'aquí poc, però, ja estaré aterrant a Catalunya. M'avisen que em rebran uns dies ben freds i vaig posant escèpticament a la maleta la bufanda, l'abric i els jerseis. Per sort la sacsejada climàtica que m'espera serà "amortiguada" per les abraçades a totes les persones que he trobat a faltar aquests mesos i poder abraçar al meu nebodet!

Fins aviat!

Nota: Publicat a Pessics de Xile a Bloc.cat el 16 de desembre de 2007